dimecres, 25 de març de 2009

Manuel Moreno Mauricio


Manuel Moreno Mauricio*
1908-2008
Manuel Moreno Mauricio va néixer a Vélez-Rubio (Almeria) l’any 1908. Es traslladà a Catalunya en el període de forta corrent migratòria que durant els anys vint va empènyer a milers d’andalusos orientals i murcians a cercar una nova vida a les zones industrials més desenvolupades de Espanya i s’establí a Badalona on va aprendre l’ofici de mecànic ajustador. Manuel Moreno s’integrà ràpidament en la seva nova ciutat, aprèn a parlar el català, ingressa a la CNT que durant els anys trenta fou el sindicat obrer majoritari, participa activament en el món de l’esport sent fundador de la Unió Gimnàstica i Esportiva de la que va ser president.El seu afany de conèixer i la lectura de textos de les diverses corrents ideològiques imperants a l’època el van apropar al socialisme i amb ell al marxisme, i en esclatar la Guerra Civil va ingressar a la UGT i al PSUC –recentment fundat- convençut de que calia per damunt de tot guanyar la guerra per a la República abans que esmerçar esforços inútils en una revolució abocada al fracàs.Badalona fou un dels centres neuràlgics de la indústria de guerra on la concentració metal•lúrgica va ser molt important ja .A finals de 1937 o principis de 1938, després dels Fets de Maig, Manuel Moreno Mauricio va ser nomenat delegat de la Generalitat a la col•lectivització metal•lúrgica de Badalona, participant activament en la reorganització i la planificació de la producció industrial del darrer període de la Guerra.En acabar la guerra Moreno, amb 31 anys deixa Badalona, on hi restaran la seva dona i el seu fill. Marxa cap a l’exili a França. Internat al camp de concentració d’Argelès, on esdevé ben aviat responsable d’intendència, posteriorment es traslladà a París on va reprendre contacte amb la organització dels comunistes catalans i espanyols.En esclatar la guerra europea s’integrà a les FFI (Forces Françaises de l’Interieur) del centre de França on va participar activament en les accions de la resistència. Una vegada alliberada París dirigeix els seus esforços en la reorganització del PSUC i el PCE, i a Toulouse impulsa, juntament amb el metge Josep Bonifaci entre d’altres, l’Hospital Varsòvia el centre mèdic destinat a reagrupar els espanyols resistents antifeixistes ferits i supervivents dels camps de concentració nazis.En iniciar la guerra freda les activitats dels comunistes espanyols a França foren il.legalitzades i van haver de passar a la clandestinitat, és aleshores –octubre de 1946- quan Moreno Mauricio es enviat a Espanya junt amb d’altres companys per reorganitzar “l’Agrupación Guerrillera de Levante”, el maquis que actuava a València i Terol i que fou el grup armat més important dels que van combatre el règim franquista després de la Guerra Civil. Amb identitat falsa –a voltes Teo o Felip-, Moreno s’instal•la en una pensió de València i es farà passar per corredor de comerç. Forma part del comitè regional de València del PCE, el nucli polític que dirigeix la guerrilla.El gener de 1947,fou delatat i va caure en mans de la policia juntament amb altres companys. Foren torturats i finalment condemnats a mort per un Consell de Guerra. De les cinc condemnes de mort van ser executades tres, les altres dues van convertir-se en cadena perpètua, una d’elles per Manuel Moreno.De la presó de València va passar al “Penal de Burgos” com l’anomenaven els interns. Disset anys va passar Moreno empresonat a Burgos, el centre penitenciari que aplegava la majoria dels presos polítics amb llargues condemnes, i allí dins va resseguir la seva acció política participant en la organització clandestina de la presó i en les activitats de formació dels presos, allò que va arribar a anomenar-se “Universitat de Burgos”.L’any 1954 Joan Comorera secretari i fundador del PSUC “expulsat” i acusat de titiste per el comunisme oficial espanyol i català, ingressà malalt a la presó on es retrobà amb els seus antics companys de militància, i és allí on Manel Moreno va convèncer-los que, digues el que digues la direcció del partit, Comorera havia de ser tractat com un pres polític més, com el que era,un comunista i lluitador antifranquista.Moreno va aconseguir que Comorera fos ingressat a l’infermeria de la presó anant a visitar-lo diàriament i acompanyant-lo el dia de la seva mort el 8 de maig de 1958. Comorera fou el primer pres enterrat al penal civilment i el seu fèretre va desfilar davant dels presos formats que li retien homenatge. L’any 1964 Manuel Moreno Mauricio surt en llibertat després de disset anys de condemna i rebutja el suggeriment del PSUC d’exiliar-se a París amb la família, decideix tornar a Badalona amb la seva dona i el seu fill. Treballa com a comptable d’una empresa de la construcció i algunes nits arrodoneix el salari fent de vigilant d’obra. Dedica els seus esforços a la família, la seva dona té una salut delicada i el seu fill emmalalteix d’una infermetat muscular degenerativa, però tot plegat no l’aparta, en la mesura de les seves possibilitats de l’activitat política clandestina, participant en cèl.lules “especials” del PSUC dirigides a captar el suport d’intel.lectuals i professionals per a la lluita antifranquista.Mort el dictador, Moreno va ser detingut per la Policia en la última operació a gran escala contra el PSUC i passa uns mesos a la Model. Va viure apassionadament els primers anys de reconstrucció democràtica malgrat els esdeveniments familiars, la tràgica mort del seu fill i l’estat cada vegada més delicat de la seva dona, Moreno va acceptar aleshores la presidència de la comissió de control i garanties del PSUC , organisme irrellevant en situacions ordinàries, però d’una notable importància en un partit que aleshores anava irremissiblement cap a la ruptura.Va morir, sense carnet, amb amics a les dues bandes, el gener de 1983 i les seves despulles van ser acompanyades en silenci i respecte per aquells que no feia gaire s’havien enfrontat tot fent miques el PSUC, el partit en el qual havia lluitat per aconseguir els ideals en els que creia: la llibertat, el socialisme i Catalunya.El seu bon amic, el poeta Josep Gual va calificar la trajectòria vital de Manuel Moreno Mauricio com “Una prodigiosa i magistral lliçó d'humanisme"
Carles Sagués

4 comentaris:

  1. Un gran resum biogràfic.
    És difícil mantenir-se fidel a uns ideals de justicia social. Algú tindria de fer-li una entrada a la Viquipedia, s'ho mareix i és de justicia.

    Toni S.

    ResponElimina
  2. Hola,


    podria citar les fonts d'aquest article?

    ResponElimina
  3. La font és el blog de Carles Sagués: http://www.ecosfera.cat/blogs/carles-sagues.

    ResponElimina
  4. No acabo d'entendre perquè Juliana, a l'article al suplement cultural del 9-10-13 sobre l'abat Escarré el menciona tan sols amb les inicials... pagaria la pena dir noms i cognoms, vaja, que no ho entenc.

    ResponElimina