Presentació del llibre “Qui vol el fi vol els mitjans” d’Antonio Gramsci.

Joan Tafalla

Taula de debat: “Reptes per a la lluita davant 

del cicle de regressió democràtica”,

Festa de Realitat, 6 de juliol de 2019.

La antologia de textos gramscians Qui vol el fi vol els mitjans. Jacobinisme i bolxevisme. 1917-1926 intenta servir a diversos objectius.

1.- El primer objectify és publicar Gramsci en català.Des de els anys 60 en que Jordi Solé Tura va publicar diverses antologies temàtiques dels Quaderns (Cultura i literaturaiEl Príncep modern, 1968) o 1983 on l’editorial Laia va publicar la traducció de Jordi Moners de El materialisme històric i la filosofia de Croce,nomes podem ressenyar una publicació de Gramsci en català: Cartes des de la presó / Cartes a a Tatiana Schucht, a part de l’antología de contes escrits per a els seus fills L’arbre dels eriçons o els sis textos publicats a l’arxiu digital marxista MIA. Poca cosa. Necessitem més publicacions de Gramsci

Aquesta és la primera d’una sèrie de publicacions de Gramsci en català.  Serà seguida per la traducció de La qüestió meridional( 1926). Un text clau per a entendre quin rol juga el desenvolupament desigual en la construcció d’un estat nació modern com fou l’italià. També estem traduint els Quadern de Presó 25 i 27 on podrem observar com Gramsci entenia que calia estudiar la realitat d’allò que anomenava classes subalternes i, partint del seu sentit comú contribuir a la seva conversió en classe dirigent. Lluny de la raó populista Gramsci no considera el poble i el seu sentit comú com a quelcom oposat a les elits en la simple dicotomia dalt/ baix que fan els populistes. Pel contrari el veu com a conjunt complex de grups socials travessat de contradiccions, que per superar el capitalisme cal que s’elevi de l’estadi econòmic corporatiu a l’estadi ètic-polític a partir d’una reforma intel·lectual i moral. Es a dir el poble per a deixar se ser subaltern cal que s’elevi a subjecte històric nacional/popular. Un instrument essencial per a això serà el partit. Al partit hi dedicarà una gran atenció en els QP denominant-lo El Príncep Modern. En aquest llibre hi podreu trobar escrits referent a la construcció del PCI anteriors a 1926, sense els quals no es pot comprendre els apartats que hi dedicarà en els Quaderns.

Finalment, durant l’any 2020 sortirà la segona part de d’aquesta antologia amb els escrits entre 1926 i 1935. 

2.- Després de l’objectiu d’oferir textos en català, el segon objectiu del llibre ha estat restituir un Gramsci traductor/aplicador de Lenin a Occident.Les lectures gramscianes de l’època de l’eurocomunisme ens donaven un Gramsci com a superació/substitució de Lenin. Era més una operació política que un respecte a l’obra del comunista sard. En l’actualitat, l’ errejonisme ha usat i abusat de Gramsci o millor de la lectura posmarxista de Laclau i Mouffe de Gramsci. Ara que la hipòtesi  populista està en el moment més baix de la seva paràbola potser ha arribat el moment que es llegeixi Gramsci directament. Sense filtres.

3.- L’objectiu d’aquesta antologia és restablir amb documents la veritable relació entre ambdós pensadors i lluitadors comunistes.Especial atenció es presta a la qüestió de l’hegemonia i a la qüestió de la traducció de la experiència russa a Occident. També a la peculiar lectura i aplicació que Gramsci va efectuar respecte dels acords de la Internacional Comunista en relació a la construcció del partit i a la construcció d’una política de front únic que superés l’estretor sectària i obrerista d’Amadeo Bordiga. També es fa una especial atenció a la qüestió de la NEP en la que proporciono una selecció de textos que permeten restablir el context global de la importantíssima correspondència entre Gramsci i Togliatti de la tardor de 1926, pocs dies abans que fora detingut.

4.- A nivell menor i pel seu interès per a Catalunya l’antologia ofereix elements que permeten copsar la problemàtica relació entre el Gramsci anterior amb el jacobinisme.Gramsci partia d’un anti-jacobinisme procedent de Croce i de Sorel. Començà a corregir aquestes posicions quan el nostre autor conegué i traduí per a el periòdic torinès l’Ordine Nuovo el fulletó escrit pel gran historiador francès Albert Mathiez “Jacobins i bolxevics”. Com se sap Gramsci elaborà la qüestió del jacobinisme en els Quaderns. A Catalunya aquesta qüestió és important per que tots sabeu l’ús abusiu i mentider que fa el nacionalisme conservador de l’expressió “jacobinisme”. Aquest ús abusiu infecta fins i tot l’esquerra que sol identificar jacobinisme amb centralisme. Exemples: “Borrell és un jacobí” o “el jacobinisme de Franco”. Els interessats podreu trobar en aquest llibre textos del Gramsci juvenil sobre aquesta qüestió.

5.- Finalment, i no menys important, hi podreu trobar textos on podreu trobar  textos on podreu valorar la relació entre Gramsci i Marx. La crítica de Gramsci al marxisme determinista, positivista i evolucionista de la segona internacional. Sobre tot “La revolució contra El capital” però també d’altres com: “L’última traïció “, “El nostre Marx” o “utopia”, entre d’altres. Gramsci no abandonà mai la crítica del marxisme economicista, considerà que els factors culturals, intel·lectuals i morals juguen un rol decisiu en la societat i en la història i considerava que la primera tasca dels comunistes és atendre  a la necessitat de la construcció d’una voluntat col·lectiva. Els Quaderns de la Presó son un punt culminant d’aquesta proposta. El lector trobarà en aquest llibre els primers combats de Gramsci en aqueta direcció.

I tot per només 16 leuros! Animeu-vos que “se me los quitan de las manos”

Bibliografia mencionada

Antonio Gramsci, Qui vols els fi, vol els mitjans. Jacobinisme i bolxevisme, 1917-1926. Edició i traducció de Joan Tafalla, Manresa, Tigre de Paper, febrer de 2019.

Edició en castellà del mateix llibre a:

Antonio Gramsci, Allí donde la voluntad quiera y como la voluntad desee, Escritos sobre jacobinismo, bolchevismo, Lenin y la Revolución rusa, Edición de Joan Tafalla, Vilassar de Mar, El Viejo Topo, 2018.

Antonio Gramsci, Cartes des de la presó, Cartes a Tatiana Schucht, Barcelona, Edicions 1984

Antonio Gramsci, El materialisme històric i la filosofia de Croce, Traducció i edició de Jordi Moners, Barcelona, Editorial Laia, novembre de 1983.

Antonio Gramsci, El príncep modern,traducció i pròleg de Jordi Solé Tura. Barcelona, Edicions 62, setembre de 1968.

Antonio Gramsci, Cultura i literatura, traducció i pròleg de Jordi Solé Tura. Barcelona, Edicions 62, 1977.

Enllaç a la plana d’Antonio Gramsci en català de l’arxiu MIA