Hola,
ja sabeu que estar a l'hospital m' incapacita per qualsevol cosa que no sigui llegir a estones entre nit i dia.
Darrerament us vaig enviar unes notes sobre el congrès-asamblea-mitin de Reagrupament. El fenómen Reagrupament em va fer venir al cap el problema del lideratge de la burgesia a Catalunya.
Sabem que malgrat els esforços dels sectors dirigents de la burgesia incrustats al PSC i a ERC, les forces vives del país no estan contentes amb l'actual lideratge polític. En el Senat invisible ( o molt visible, segons les ganes de mirar de cadascú) de les families que manen al país sota qualsevol règim, des de fa uns dos-cents anys no plau un "home nou" com Montilla i ni tant sols membres de les families senatorials catalanes de tota la vida com Castells ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Castells ), Maragall ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Ernest_Maragall_i_Mira ) o Josep Huguet ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Huguet_i_Biosca). Els dos darrers per imprevisibles i erràtics. No plauen, malgrat els seus esforços per a governar al servei dels seus comitents ( és a dir, al servei del Senat invisible).
La sortida de Pujol no ha permès un bon traspàs de lideratge. La segona generació política de Convergència ( altra cosa és Unió) no es gens a l'alçada, quadres de partit i no tant de classe com Mas, Felip Puig o com el patètic Pujol fill, no estan a l'alçada de la tasca ingent que suposa unificar políticament una classe i exercir l'hegemonia social.
La globalització ha plantejat nous reptes al capitalisme català que no pot deixar d'aspirar a ser imperialista si no vol ser absorbit/conquerit/ satel·litzat. El lideratge burgés en aquesta nova etapa de desenvolupament capitalista s'ha de replantejar també la seva ubicació econòmica i política en el marc europeu i mundial.
El lideratge burgés a Catalunya està en crisi, no és capaç encara de trobar una nova hegemonia. No vull dir que hi hagi crisi revolucionària ( l'hospital encara no ha aconseguit tornar-me del tot imbècil), vull dir que hi ha crisi de lideratge. Crisi interna. Els diferents sectors del capital bullen, xoquen, s'alien i es barallen, sense que hi hagi cap sector o cap figura, encara, clarament hegemònic. Situacions així, històricament han propiciat l'aparició de cesarismes. Aquest cesarismes poden comptar amb programes interclassistes demagògics capaços d'atreure sectors populars angoixats pel atzucac polític de l'esquerra. Alguns exemple d'aquests tipus: Jan Laporta (
Laporta: 'Participo de la forma de pensar de Carretero':
://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3630866&p_edi=General ), o el mateix Joan Carretero ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Reagrupament ). Sectors intel·lectuals que es consideren "millors" que els quadres polítics i d'organització dels partits tradicionals, tracten de replantejar el seu lloc en la lluita pel poder. Cansats de fer d'intel·lectuals orgànics de la burgesia, poden inclús propiciar-se com aspirants a dirigir-la políticament.Però el senat invisible, el patriciat real del país no està d'acord amb el cesarisme o amb les aspiracions de poder de sectors intel·lectuals i mediàtics. El senat invisible segueix pensant, treballant i teixint. pretén re- composar la seva hegemonia i el seu lideratge intern.
Insisteixo, no hi ha crisi de l'hegemonia burgesa a Catalunya. Per haver-hi crisi d'hegemonia, els poble treballador hauria d'estar composant la pròpia hegemonia i, desgracidament, no és el cas. Però certament, el que si que hi ha es una forta crisi interna de lideratge dins de la pròpia burgesia.
Vaig llegir a la Vanguardia del diumenge 4 d'octubre un article molt interessant d'en Josep María Cortés en la seva secció "Crónicas burguesas" titulat "Retiro en Sant Benet. Molt interessant i sucós. Si tinc temps l' escanejaré per a que el pugueu llegir.
Aquest article m'ha portat a buscar per Internet i he trobat l'existència d'una Càtedra de "Liderazgos y gobernanza democrática" ( sic, en castellà). La càtedra està ubicada a Esade y está promocionada per Abertis, Agrolimen, Gas natural, IZasa, Quadis y Executive Education. El titular de la càtedra és Jordi Pujol i Soley. Llegiu-vos el seu consell assessor, el seu equip docent y els seus promotors. Fa uns dies la Montse Ortiz em deia que hem de fer un esforç per a conèixer i comprendre l'enemic de classe. Estic absolutament d'acord, un dels defectes de la nostra acció ha estat també desconèixer el pensament i l'acció de l'adversari. Si voleu començar a estudiar utilitzeu les publicacions d'aquesta Càtedra. Valen la pena. Son un bany de realitat.
Us podeu baixar les publicacions a la següent adreça:
Jo ara no puc llegir-les amb tot el deteniment que mereixen. Les he guardat al meu disc dur per quan ma mare estigui millor i per a quan acabi la tesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada