Joan Tafalla
Ahir 20 de març vàrem poder assistir a un acte força interessant dins el marc de la campanya electoral municipal d'ERC de Sabadell. Es tractava de la presentació de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal (OPPIRBU). Van intervenir: la diputada d'ERC Najat Driouech, l'ex-diputada d'ERC Carme Porta, i el cap de l’Oficina del Pla Pilot de la Generalitat, en Sergi Raventós. Va tancar l'acte el candidat a alcalde d'ERC Gabriel Fernández. No vull exagerar la importància de l'acte, però crec que, qui va voler, va poder constatar a partir d'aquest tema, com la situació política global catalana i sabadellenca es troba en un cul de sac. D' aquesta manera, la qüestio de l'Oficina Pilot actua cum grano salis de tota la situació.
Alguns antecedents del tema
1.- Aclarir en primer lloc, que ni de lluny estem davant de la proposta d'implantació de la renda bàsica universal (RBU). És tracta de quelcom molt més modest: una prova pilot. Aquesta prova pilot: “En cas de materialitzar-se, ... tindria uns 5.000 participants que rebrien unes assignacions mensuals fixes (800 euros els adults i de 300 euros els menors d’edat). Malgrat que hi ha altres casos de proves similars a l’estranger, Raventós ha explicat que el pla pilot de la Generalitat obriria la porta a estudiar més a fons les conseqüències d’una aplicació a major escala”1. Com diu L'Isabadell... “en cas de materialitzar-se”. Avui tots sabem que aquest any no ho es materialitzarà.
2.- D'altra banda: “L’objectiu de la proposta, segons han coincidit els tres ponents, és experimentar amb una política que podria permetre a moltes famílies sortir de la pobresa. També dotaria d’una llibertat econòmica extra a la ciutadania, d’acord amb el que ha apuntat Raventós.
“Un dels arguments que utilitza Esquerra a favor d’aquesta política és la manca d’efectivitat de les ajudes actuals. “És evident que les rendes condicionades no ens estan donant solucions i els treballadors socials acaben sent gestors de prestacions”, ha defensat Porta. L’exdiputada també ha suggerit que oferiria llibertat econòmica, per exemple, a dones víctimes del masclisme”.
Segons el futlletó de l'OPPIRBU, que es va repartir durant l'acte, el pla pilot havia de tenir “una duració de 2 anys i, al final de l'experiment s'avaluarien i es farien públics els resultats. Es fa un Pla Pilot per a: avaluar l'impacte sobre d'altres polítiques socials, els seus efectes sobre els individus i el seu encaix en l'actual model polític, jurídic i institucional. Serveix per simular la dimensió de l'efecte redistributiu que suposari la implementació d'una Renda Bàsica Universal i... permetrà minimitzar qualsevol desajust o efecte no desitjat que pogués comportar”2.
3.- Cal escriure tot plegat en temps passat ja que el passat 10 de març amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya a partir d'un acord entre ERC, PSC i Comuns, aquesta prova ja no compta amb cap dotació econòmica. Aquesta liquidació del Pla Pilot, forma part del paquet de concessions que ERC s'ha vist obligada a fer per aprovar els pressupostos: Hard Rock, ampliació de l'aeroport del Prat i Quart Cinturó. El PSC ha actuat com el partit representant de la burgesia catalana imposant uns macro-projectes que trinxen el territori i consoliden un model de país i de societat que rebutgem. Els hi ha imposat una ERC que se sitúa a tímidament l'esquerra del PSC, però que ha hagut de claudicar davant la perspectiva de que la no aprovació dels pressupostos precipités la convocatòria d' eleccions. Unes eleccions per a les que, crec que no se sent encara preparada per a guanyar-les. Però el cas de la prova pilot de la RBU, el PSC ha mostrat quelcom més terrible: el seu odi als pobres, la seva aporofòbia, liquidant quelcom tant modest i tímid com una prova que afectaria solament a 5.000 ciutadans. Una prova pilot que, recordem-ho, està a una distància sideral de la possible aplicació d'una RBU. El PSC ha mostrat el seu rostre veritable i la seva aspiració: representar els interessos de la patronal i de la burgesia catalana, recolzant-se en els vots de la classe obrera metropolitana3.
4.- Aquesta prova pilot era producte de l'acord d' investidura del president Pere Aragonés, entre ERC i la CUP. Des de la mesa, tots quatre intervinents es mostraren com a decidits defensors de la prova pilot. Això mostra que hi ha un espai d'entesa entre ERC, la CUP i, segurament, els Comuns. Llàstima que el pervertit debat electoral no permeti de moment la creació d'un front unit entre ERC, CUP i Comuns en defensa de la Prova Pilot i de més enllà de la RBU. D'altra banda comprenc el vot contrari de la CUP als pressupostos. Crec està clarament justificat, no només contra mega-projectes imposats pel PSC, sinó també per que la Prova Pilot no s'aplicarà aquest any i, a mig termini pot deixar d'existir. Un es pot preguntar pell futur de la pròpia Oficina del Pla Pilot. Tot i això, la diputada Najat Driouech va dir: “La prova pilot no acaba amb la no-aprovació als pressupostos de 2023”. Això assenyalaria que hi ha un sector d'ERC que intenta a resistir a aquestes imposicions del PSC. I no ho oblidem de Junts per Catalunya, encara que hagin votat en contra dels Pressupostos.
5.- Per la seva banda, Gabriel Fernández, cap de llita sabadellenc d'ERC va informar que a proposta del seu partit el ple municipal de Sabadell la nostra ciutat es va sumar a la prova pilot. Segons l'Isabadell: “En aquest sentit, Najat Driouech ha valorat la llum verda del ple municipal, que va aprovar la moció d’ERC amb l’abstenció de PSC i Cs, que van considerar que era inviable establir la RBU a nivell pràctic. “Nosaltres com a Esquerra Republicana agafarem l’exemple de Sabadell, amb aquesta moció, i la voluntat és que aquesta mesura arribi al màxim d’ajuntaments possible”, ha dit Driouech. Es fa difícil saber què passarà amb aquesta moció aprovada al ple municipal. Segurament no serà complerta per l'actual govern, com tantes altres mocions aprovades pel pla. Caldria que a Sabadell hi hagués un govern republicà per a que aquella moció es pugués aplicar. Tot i així, en el cas de que Gabriel Fernández fora el futur alcalde, amb l'aplicació de la llei de pressupostos imposada pel PSC, no hi haurà diners per a aplicar-ho durant l'any 2023. I... els pressupostos del 2024, qui els ha vist?
Reticències davant la RBU
No recordo literalment totes les intervencions que es varen produir durant el debat. Vàrem parlar cinc persones. Només recullo alguns elements del debat que em van cridar poderosament l'atenció. No asseguro que recordi fidelment el tenor d'aquestes intervencions.
a.- Un dels assistents va intervenir tot afirmar que la implantació de la RBU produiria inflació. És una argument usual en aquests debats. Aquesta inflacció, segons ell indesitjable pels seus efectes negatius generals per a l'economia4, a més tindria a més un efecte negatiu per a els sectors més pobres. És a dir per a els beneficiaris directes de la RBU: annul·laria els efectes paliatius de la mesura.
La resposta de Sergi Raventós va ser també la usual en aquests debats: segons els estudis acadèmics afectuats, la RBU “no crearia diner”. Dit en llenguatge profà: no crearia inflació. Per tant negà la premisa major de la intervenció d'aquests assistent. Touché.
Un altre aspecte que va assenyalar el mateix assistent és que no comprenia el caràcter universal de la RBU. Per què els rics haurien de rebre la mateixa RBU que els pobres? Ho considera absurd. Cal dir que aquesta intervenció reflexa el sentit comú de molta gent, inclosos alguns sindicalistes propers. La resposta que se li va donar des de la taula fou la clàssica en aquests debats per part dels defensors de la RBU: per a aplicar la RBU cal una reforma fiscal progressiva. Queda per saber com es conseguiria aplicar ambus mesures si no és amb una tremenda correlació de forces favorable a l'esquerra veritablement reformista.
b.- Un altre dels intervinents va incidir en que per a implantar la RBU caldria que s'implantés la República Catalana donat que dins d'Espanya mai no hi haurà una correlació de forces favorable a la RBU. L'amic intervinent potser oblida dues qüestions: si les coses no canvien en la correlació de forces a Catalunya, en una hipotètica República Catalana tampoc no hi hauria una majoria favorable a la RBU: ni PSC, ni Junts per Catalunya, ni el PP, ni VOX, hi estan a favor. I se suposa que aquests partits i els seus votants formaran part, vulguin o no, de la hipotètica República Catalana. De moment, els únics partits que estan d'acord amb una de les diverses propostes de RBU son: ERC, Comuns i CUP. I no és segur que tots els seus votants estiguin d'acord amb allò que pensen les direccions.
Diguem que l'argument de la independència com a un marc millor per a l'aplicació d'una RBU només té un argument teòric a favor: la hipotètica sobirania fiscal. Però el mateix intervinent semblava ignorar que la política fiscal està determinada per la Comissió Europea. Dins l'UE no hi ha sobirania fiscal.
El mateix amic va proposar un altre incovenient per a la RBU. Partint de la premisa de la implantació d'una futura República Catalana a l'interior de la UE, va afirmar que la implantació de la RBU produiria un “efecte crida” sobre els ciutadans d'altres països que podrien veure's atrets per la perspectiva de viure sense treballar. No queda gaire cosa a comentar, el substracte cultural d'aquesta intervenció em sembla transparent.
Des de la taula es va considerar innecesari respondre a aquesta objecció.
Línies de la meva
intervenció
Resumeixo aquí les línies essencials de la meva breu intervenció. La intervenció fou, necessàriament breu. Aquí la desenvolupo una miqueta però, per raons d'espai, no gaire.
D'antuvi assenyalo que, més enllà del cul de sac actual de la política catalana i espanyola; més enllà de la minsa qüestio d'una hipotètica prova pilot ara ajornada pel PSC ad calendas graecas; més enllà dels aspectes tàctics i cojunturals, la qüestió de la RBU planteja una qüestió de caràcter estratègic, estructural: quin model de país i de societat volem? O sigui: quina Catalunya volem?
1.- El dret a l'existència és la consubstancial del republicanisme social i democràtic. Només recordar que durant els debats constituents de la primera república francesa, el 24 d'abril de 1793, Maximilien Robespierre va fer una proposta de Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà on constava el següent article: “ Els principals drets de l'home son el de proveïr a la conservación de la seva existència i el de la llibertat”. És dir, no hi ha llibertat republicana sense respectar el dret a l'existència. Si no existeixes, no pots ser llibre. Aquests article no va ser acceptat pels constituents del 93. Encara menys pels constituent termidorians de la “república dels millors” de 1795. Ni pels constituents de la segona república francesa de 1848. Aquesta és la raó de que els insurrectes parisencs de 1848 i de 1871 reclamàven no solament la república, sinó la república social. Per que hi han repúbliques que no son socials, que son les repúbliques dels auto-considerats “millors”, repúbliques de l' “aristocràcia del diner”, repúbliques de la burgesia.
Vaig exposar això àmpliament en la meva intervenció “República i dret a l'existència” en el cicle de xerrades sobre la Renda Bàsica Universal organitzada per Sabadell per la República el 22 de setembre de 2020. Us deixo aquí el video d'aquella intervenció on explico aquesta qüestió més àmpliament.
Xerrada "República i dret a l'existència" de Joan Tafalla, Sabadell per la República el 22 de
setembre de 2020.
Al final d'aquest text faig una
relació incompleta d' alguns vells textos meus sobre la relació
entre el republicanisme i el dret a l'existència. És la meva
aprotació des de la meva posició d'historiador de la Revolució
francesa i, més en general, del republicanisme a la qüestió del dret a l'existència.
2.- L’empobriment creixent és consubstancial a les actuales relacions de producció.
Si parlem de la
necessitat d'una RBU és per raons estructurals del mode de producció
en que mal-vivim: l'empobriment creixent de la població forma part
consubstancial d'aquest sistema. Només cal veure les xifres de la
pobresa a nivell mundial. També i això ens hauria de mobilitzar i
organitzar les de la pobresa a casa nostra. La única possibilitat de
tractar de superar això és superar el sistema capitalista, establir
una democràcia republicana i socialista.
La RBU és solament un tractament de cures pal·liatives per a aliviar el dolor d'aquest fase declinant del capitalisme. Pero no resol les raons estructurals de l'atur, de la misèria i de l'empobriment progressiu.
Estic d'acord amb la proposta RBU per que, mentre no hi hagi correlació de forces per a avançar cap a la superació del capitalisme, potser és un bon instrument per a denunciar el sistema capitalista i, per organitzar la lluita pel dret a l'existència.
Si no s'enten com a instrument d'organització i de lluita, em sembla que no té gaire sentit.
3.- Les prestacions actuals son ineficaces, injustes i humiliants.
Aquest és un argument fort dels defensors de la proposta de la RBU. L'immens laberint de prestacions i ajuts, “renda garantida”, “ingrés mínim vital”, “beca de menjador”, bonos elèctrics, etc., etc, etc.... no arriben a aquells que les necessiten, a cops se n'aprofiten alguns que no les coneixen, sovint son una humiliació i a cops estimulen la guerra entre pobres. Son un mecanisme de generació de clientelisme municipal i de racisme i feixisme.
Una
RBU acabaria amb tots aquestes fenomens deleteris. És cert, però
mentrestant, què?
4.- El caràcter universal de la RBU xoca amb el sentit comú.
Molta gent no entén la necessitat de pagar una renda bàsica universal a aquells sectors que no la necessiten i, sobretot a les capes més riques ( riquíssimes) de la població. El senti comú ho considera un contrasentit. Però no hem de confondre el sentit comú amb el bon sentit. La resposta a aquesta objecció és que això vindria compensat per una reforma fiscal progressiva que faria que quedés compensat. Però em sembla una resposta massa acadèmica o abstracta.
D'altra banda, em pregunto: si un dia tinguéssim la immensa acumulació de forces per a imposar la RBU i la reforma fiscal, no sería potser el moment d'aplicar aquesta força per a introduir transformacions socio-econòmiques més profundes?
5.- L’atzucac institucional. Per la via parlamentària o s’aconseguirà mai una RBU.
Bé, no diguem mai. Potser algún dia. Però si amb una proposta tan tímida i minsa com és implementar una prova pilot s'han unit el PSC, Junts, el PP, Ciutadans i Vox, la patronal de la gran i dela mitjana empresa per a impedir-la, no sembla gaire fàcil.
Només un nouc cicle ascendent de mobilització pot modificar aquesta correlació institucional. La única possiblitat seria un moviment unitari i real dels sectors més pobres de la classe obrera i dels sectors populars. Potser no és condició suficient, però si que és condició absolutament necessària.
Si no és ara, quan?
Sabadell, 21 de març de 2023
Annex
Textos sobre republicanisme i dret a l'existència
Processos constituents en la Revolución francesa (1789-1795). Selecció de textos, cronologies, mapes i materials complementaris a cura de Joan Tafalla. Escola de formació política de Nou Barris. Sessió de 18 d’octubre de 2014
El dret a l'existència no pot ser limitat pel dret a la propietat. 10 de desembre de 2014
https://lallibertatdelsantics.blogspot.com/search?q=robespierre
"Per la llibertat i la felicitat". 10-04-2019
La Revolución Francesa: Marxismo y Jacobinismo | Joan Tafalla en Escuela de Cuadros
Notes al text.-
1 Els trextos entrecomillats que segueixen provenen de l' Isabadell, 20 març 2023: Driouech (ERC): “La prova pilot de la Renda Bàsica no acaba amb l’esmena als pressupostos”, https://www.isabadell.cat/politica/driouech-erc-la-prova-pilot-renda-basica/
2Futlletó de l'Oficina del Pla Pilot, repartit durant l'acte. Més informació a: https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/renda-basica-universal
3Vaig escriure la recomposició de la representació política de la burgesia radicada a Catalunya en diversos textos publicats al meu blog: La llibertat dels antics. Per exemple aquest: Amb la benedicció de Foment
https://lallibertatdelsantics.blogspot.com/2019/02/amb-la-benediccio-de-foment_16.html . N'hi han d'altres.
4El debat sobre els efectes de la inflacció és un debat una mica més profund.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada