Petits símptomes d’allò que s’albira

 El president de la Generalitat, un “fora llei” segons la vicepresidenta del govern espanyol. La qualificació no es casual. Als fora llei se’ls posa a la presó. Fa mig segle se’ls hi podia disparar sense avisar.  

El major dels Mossos imputat per sedició ( possibles 10 o 15 anys de trena). El comandant de les forces repressives catalanes és elevat a la categoria de màrtir per part dels aparells d’estat.

Els presidents de les entitats indepes també imputats per sedició (la mateixa pena).

Possible il·legalització d’algunes entitats o partits  ( no dono idees, que me les poden agafar).

Moviments logístics l’exercit ( avís d’una aplicació suau de l’article 8 de la consti?).

Els somriures es comencen a congelar. La por recorre les rengleres de la rebel·lió catalana.

L’ òrgan monàrquic La Vanguardia ement el toc de retirada.

Les propostes de mediació semblen arribar tard: ni el govern d’ Espanya ni el rei manifesten no voler negociar amb els “fora llei”.

Primeres manifestacions obertes de la identitat espanyola, ben present a la societat catalana. He escoltat picar cassoles en el moment que parlava Puigdemont o el desigual ressò de la vaga “general” en la producció industrial. Que la idea de la “fractura” repetida cansinament per Ciutadans, el PP i els mitjans de comunicació de la dreta espanyola faci forat en gent del carrer. Esperem que la manifestació espanyolista del diumenge que ve no capitalitzi aquesta realitat sociològica.

Si no es vol que l’extrema dreta capitalitzi aquesta realitat sociològica, calen gestos. Però per a fer gestos, primer s’ha de reconèixer la realitat i els estrategues de la revolució dels somriures no semblen tenir constància d’aquesta realitat.

Seguirem... avui a les 10h intervinc a Ràdio Sabadell 94,6.