"El coratge consisteix en cercar la veritat i en dir-la". Tot recordant Henry Alleg

Un altre record lluminós espigolat entre els meus vells i polsosos papers.

Corria l’any 1986. Vaig tenir la gran sort de conèixer a Henry Aleg. La coneixença la vaig fer a través de Pere Ardiaca (el millor president que he tingut mai) i venia acompanyada d'un encàrrec editorial.
Per la gent jove us explico breument qui era Henry Alleg.(1921-20013). En realitat s'anomenava Henri Salem i era un comunista, jueu franco/algerià, d'orígen polonès, nascut a Londres.

Fou director d’ "Alger republicain", el diari dels comunistes algerians.
Heroi de la lluita per la independència d'Algèria, fou detingut junt amb el seu amic Maurice Audin. Ambdós foren torturats pels paracaigudistes francesos de l'odiós general Massu. Audin morí com a conseqüència de la brutalitat de les tropes colonials franceses.
Alleg, des de la presó escrigué el llibre "La question" on narrava les terribles tortures sofertes per ambdós. Audin va morir con a conseqüència d'aquestes tortures. 
 
 El llibre, que aparegué a Les Édtions Minuit amb una pròleg de Jean- Paul Sartre, fou segrestat per la censura de la "democràtica" França. 


Condemnat a 10 anys de presó, Alleg s'escapà aprofitant una estada en una hospital i ajudat pels seus camarades travesà clandestinament diversos països europeus fins a poder-se refugiar a Praga. Quan va tornar a França va treballar per a el diari comunista l'Humanité.
L'any 1986 l'editorial l'Eina (vinculada al PCC) edità el seu llibre ¡S.O.S. America! Un llibre reportatge/denuncia sorgit d'un viatge seu als USA. 

Recordo alguns detalls de les converses mantingudes en ocasió de la seva vinguda a Barcelona a presentar el llibre. Era una persona alegre i combativa, no em va semblar amargada per la seva terrible experiència. Un conversador divertit i espurnejant.
En la dedicatòria que va escriure en el meu llibre Henry Alleg menciona el nostre "commun ideál". 
Tot re-llegint aquestes ratlles trenta-dos anys més tard sento un orgull immens de compartir "idéal" amb éssers humans fets amb aquesta fusta. 
Encara que jo no els arribi ni a la sola de la sabata, ha estat i és un privilegi per a mi haver militat en el mateix partit qu'ell, encara que els nostres DNI respectius hi figurin diverses nacionalitats, sento que ambdós i tants milers i milers formàvem part d'un mateix exèrcit internacional: el del proletariat.

Espero que a partir d'avui, el llibre reposi ja definitivament en el seu nou repositori, després de tants anys de nomadisme.