Tot recol·locant alguns dels meus vells llibres del meu l’arxiu en la seva
nova ubicació, he trobat aquest llibre editat fa 34 anys. En un context d'amnistia per a els botxins i
d'oblit ignominiós producte dels pactes de la transició les done si homes del PCC lluitaven per a conservar la memòria. La Neus Català va fer un enorme esforç per a recopilar els testimonis de 56 dones i de 2
homes espanyoles que sofriren l'exili, la deportació i que participaren
en la resistència contra el feixisme. Uns testimonis colpidors.
La lectura de la dedicatòria que la Neus em va escriure reprodueixo ha encès el llum d'un vell i bellíssim record.
La
Neus Català exagerava una mica... hi hagué gent que
van treballar molt mes que jo per a fer que el llibre veiés la llum.
Penso en l'estimat Francesc Font.
Però el record d’haver contribuït
una mica a aquesta tasca editorial m’ha fet pensar que militar en el
mateix partit que la Neus ha estat un privilegi immens.
Un llibre de combat, un llibre feminista i de classe. De tremenda actualitat en aquests moments d'ascens del feixisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada