Cayo Lara, el PER i el dret d'autodeterminació.

El mapa es de 2017. 

 Zero a l'esquerra 

Les recents declaracions de Cayo Lara a Palma del Río son una mostra de la incapacitat política d'una certa esquerra espanyola. No de tota per suposat.  Afortunadament l'esquerra espanyola cada cop té menys a veure amb l'estirp que va de Carrillo fins a Cayo Lara, tot passant per Paco Frutos i per Gaspar Llamazares. La nova i fresca esquerra espanyola cada cop té menys a veure amb aquest museu dels horrors.

Valorem breument les declaracions de Cayo: 

a.- Incomprensió radical de les lleis del desenvolupament desigual capitalista que són les que creen les desigualtats territorials. Decennis d'electoralisme han impedit a Cayo i als seus sequaços fer les lectures marxistes mínimes per a poder actuar com a comunistes. Llegir, per exemple “La qüestió meridional” de Gramsci o l’ “Imperialisme” de Lenin potser seria útil a les joves i fresques generacions de comunistes espanyols que malden per a sortir d’aquest pantà 

b.- La consuetudinària manca de coratge polític de Cayo Lara (dels seus antecessors Llamazares i Frutos) per a denunciar i organitzar la lluita contra els veritables enemics dels jornalers andalusos que no som els treballadors ni el poble catalans. Que son els terratinents andalusos, extremenys o manxecs.  Aquesta manca de coratge és el producte d'haver estat durant masses dècades el fanalet vermell penjat del darrer vagó del tren del règim. De ser el partit “comunista” de sa majestat. Afortunadament les noves generacions del PCE malden per a sortir d'aquest pantà. Però declaracions com les de Lara no els hi posen gens fàcil.

c.- Absència absoluta d'una posició leninista, és a dir comunista, en relació al fet nacional. Rellegir José Díaz, o conèixer Joan Comorera o Pere Ardiaca no els vindria gens malament a les noves generacions del PCE. I Lenin, sempre Lenin.

d.- Amb declaracions com aquesta, aquesta “esquerra” alimenta el discurs del "tri-fachito" i li facilita la tropa necessària. De fet, amb declaracions d’aquest estil l’ “esquerra” excava la pròpia tomba política. La gent sol desconfiar de les imitacions i sol triar l’original. Que Cayo i els seus seguidors ho facin sense adonar-se no justifica actituds com aquesta. Al contrari, agreuja el seu error. 

D'aquesta fracció d'IU, no n'espero res. Es un residu fòssil de l'eurocomunisme ( n'hi han d'altres: Llamazares, Paco Frutos, e via dicendo...). Son els mateixos que donaren un cop d'estat en la fundació d'EUiA (1998); son els mateixos que no varen entendre mai les conseqüències de l'entrada d'Espanya a l'UE; son els mateixos que no entengueren ni la crisis del 2008, ni la seva conseqüència, el 15-M; son els mateixos que no varen entendre l'1 O ni l’entendran mai. Fa molts anys que em vaig separar d’aquesta esquerra sistèmica, no n’espero altra cosa que la reiteració i empitjorament dels seus errors.

En fi, estem al davant la manifestació d’una política residual que ha estat superada pel desenvolupament històric. La meva confiança en l'esquerra dels pobles d'Espanya em fa pensar que més aviat que tard l'esquerra espanyola sortirà sana i renovada després de superar les conseqüències d’aquesta malaltia senil. Crec que, de fet ja n’està sortint. L'exemple de Madrid, i potser d’Andalusia i d’altres zones podrien ser un camí per a aquesta superació.

Inch Allah!

PD 1.- Fa massa anys que lluito contra el nacionalisme català que clama de manera xovinista  i supremacista contra el PER com per a tenir de donar explicacions a ningú. Junt els terratinents del migdia peninsular i la seva representació política (PP, C’S i VOX), el catalanisme conservador és l'altra cara de la moneda d'un règim que condemna els pobles a la desigualtat i a la confrontació. Ens urgeix un catalanisme popular.

PD 2.- Em pregunto què diran els de la fotografia del dissabte passat a la sortida del Consell Nacional d’ EUiA, sobre les declaracions de Cayo. En seran sequaços, adlàters i/o acòlits o seran capaços de fer-ne una crítica política comunista? Temps al temps. L’esperança és l’últim que es perd.