Paraules en la mort de l’amic Jordi Torrent Bestit.
 |
| Fotografia cedida per Núria Bergé. |
Estimada Anna, estimada família i amics del Jordi i de l’Anna,
En un temps en que les rengleres d’una generació que somiava i lluitava per uns ... “lendemains qui chanten...” i per l’arribada del temps de les cireres...
... en un temps, dic, en que les rengleres d’aquella generació estan ja cada cop més esclarides i ...
... davant l’ enorme pèrdua que acabem de patir, em vull adreçar a l’amic Jordi considerant que roman viu. Per que sé, per que tots sabem que roman i romandrà viu en el nostre cor i que també ho estarà en el nostre esperit mentre la sang corri per les nostres venes.
Així que, estimat Jordi... deixa’m recordar quatre petits detalls, entre els molts que gràcies a tu he pogut atresorar...
1.- ... recordo com, durant aquelles tardes passades a Valldoreix en el seminari de can Joaquín, tu, amb el teu tarannà savi, tranquil, empàtic, assossegat, irònic i dialogant ens ajudaves a conèixer les idees i els valors d’ Henri Lefebvre, de Cornelius Castoriadis o de Guy Débord.
Alguns dels assistents ja eren coneixedors del pensament d’aquest autors.
Altres, com jo, educats en una molt determinada cultura, els coneixíem només d’anomenada. Fou mercès a la teva manera socràtica de posar-nos qüestions i preguntes de fons... que vàrem poder arribar a fer viure en nosaltres nous enfocs a vells problemes. Uns nous enfocs que paríem tot pensant que eren fills nostres. Amic, no puc deixar d’imaginar com devies gaudir d’aquells moments.
2.- ... recordo particularment com subratllaves aquella fèrtil idea de Guy Débord que diu [ cito de memòria] que no es possible superar l’alienació fent servir mitjans alienats. Que n’és de difícil ser coherent amb aquesta idea senzillament revolucionària!
3.- ... recordo particularment la teva intervenció en la presentació a Barcelona d’una antologia de Gramsci en la que, des del públic, ens exposaves de manera breu i brillant tota aquesta constel·lació de problemes. Ho vas fer també a Granollers al local dels Anònims en una presentació en que generosament et vas prestar a acompanyar-nos. La teva intervenció va transformar un acte formal en un moment de diàleg profund entre corrents que no sempre s’han escoltat prou.
 |
| Acte de presentació d'un llibre a l'Anònnims de Granollers |
4.- ... finalment, recordo quan en les nostres converses comentàvem lo malament que van les coses en el món actual, les pèssimes perspectives per a les generacions que ens han de succeir, la barbàrie imperant ... i tu concloïes, tot il·luminant la teva mirada i dibuixant un lleu somriure: ... les mauvais temps passeront, camarades… les mauvais temps passeront.
Ironia esperançada o allò que és el mateix: pessimisme de la intel·ligència i optimisme de la voluntat que deia el company Antonio.
Perdona Anna, perdoneu amics que no m’hagi adreçat a vosaltres, sinó a l’amic Jordi. Si us plau no ho considereu una manca d’educació.
Només ha estat que no volia perdre l’ocasió de parlar amb el nostre amic estimat de quatre cosetes que sempre, sempre, romandran en la meva ment i espero que en la de molts de vosaltres.
Estimat Jordi, en aquest tristíssim dia deixa’m dir-te ... com li deia en Rick a Ilsa que “sempre tindrem Paris” ...
Joan
Sabadell, 17 de julio de 2020
