Potser m'heu sentit dir algún cop que, en el curs actual de la quarta revolució passiva i en el marc estricte de la representació política, s'està produint una transició/evolució de les forces transformistes. Tot sembla indicar que no serà una transició sencilla ni pacífica.
De fa temps, alguns malden per accelerar la transició entre el "moment populista", que es pretenia rupturista i destituyent respecte del règim del 78, per a passar al "moment laborista".
Aquesta transició del populisme al laborisme no significa altra cosa que la re-inserció en el règim vigent: el Regne Borbònic d'Espanya. Una "revolució-restauració", que deia Edgar Quinet.
Significa tornar a negociar les molles, després d'haver cridat a tort i dret que "volem el pà sencer".
De nou, Cavour sembla estar cooptant a Garibaldi i Mazzini.
Diuen els estesos en política i en ciència militar que una retirada a temps és una victòria. També diuen que allò més difícil en l'art de la guerra és executar una retirada ordenada, sense patir desbandades ni desercions. Lo més difícil és arribar al lloc de re-agrupament de les tropes amb la majoria de l'exercit, per a reunir-les, per a re-organitzar-les i per a preparar la nova fase de la guerra.
Aquesta transició del populisme al laborisme no és una retirada. No és una desbandada. És una rendició. És un pas amb "armes i bagatges" a l'exèrcit vencedor.
En fi, res que ens pugui sorprendre.
Tots els indicis apunten a una aceptació de la revolució passiva com a programa polític i, per tant, al retorn d'una part del moviment que pretenia "asaltar el cel per assalt" a les rengleres de l'ordre constituit.
De tot això en parla la María Corrales que actualmente treballa com assessora en el Parlament de Catalunya com responsable de discurs de En Comú Podem. Adopta un tó descriptiu, su posadament "objectiu" i "distnaciat". Son els passos necessaris per a aconseguir que la tropa vagi assimilant de manera progressiva i capil·lar el pas al transformisme.
Crec que aquest és ja el discurs dominant en el món dels Comuns.
Matisem: hi han matisos, hi han contradiccions, resistències, avenços i retrocesos,però la direcció de marxa és aquesta.
Llegiu, si us plau:
No tot està perdut
No és una afirmació voluntarista ni veleitària. La bretxa en el sistema de "fortificacions i casamates" del règim que varen obrir la crisi de 2008 i les seves dues conseqüències el moviment del 15 M i el procés sobiranista català, resta encara oberta. Per moltes maniobres envolvents de les forces transformistes, per molt que la vulguin tancar "per dalt", la bretxa resta oberta.
Tot depén i dependrà del proper esclat social produit per la confluència d'un dels majors atacs contra els drets socials producte de la guerra i de la crisi.
Tot depén del grau d'autonomia cultural i política que hagi pogut adquirir en els darrers anys el moviment obrer i popular. Tot depén del grau d'autonomia cultural i política que el poble treballador adquirirà (o no) en el dur procés que la guerra d'Ucraïna ha obert.
ABAIX LA DESPESA MILITAR, AMUNT ELS SALARIS, LES PENSIONS I EL DRET A L' HABITATGE!
REPÚBLICA CATALANA, UNIÓ LLIURE DELS POBLES!
LLIBERTAT, AMNISTIA, AUTODETERMINACIÓ!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada