(Notes sobre la Festa do Avante!, 2023- I)
El proper any 2024 es complirà el 50 aniversari de l' anomenada “revolució dels clavells”, és a dir de la única revolució democràtica i nacional esdevinguda a Europa occidental després de 1945. Una revolució inacabada que tan sols va poder ser frenada amb un cop d’estat.
L’any vinent i amb motiu d’aquest aniversari, a Portugal es desenvoluparà una batalla cultural, ideològica i política de primera magnitud. De fet, fa anys que aquesta dura batalla es desenvolupa a Portugal.
El creixement brutal d’una extrema dreta que defensa un liberalisme econòmic salvatge, el desmantellament de les conquestes d’Abril i la reducció de l’estat al seu paper d’aparell de repressió crea un marc molt preocupant. Condiciona les polítiques de la dreta que, a Portugal, s’anomena PSD ( és a dir “socialdemòcrata”, però que no es diferencia gens ni mica del PP espanyol).
El Partit Socialista i d’altres forces més o menys democràtiques llencen la idea d’una revolució d’abril “patrimoni de tots”. Aquest enfoc significa qüestionar els continguts, els procediments i la orientació del propi procés revolucionari. I no es tracta d’una qüestió innòcua ni innocent. Té com objectiu justificar les polítiques del Partit Socialista des de les presidències de Mario Soarea ( 1976-1978 i 1983-1985), d' António Guterres (1995-2002), de José Sócrates (2005-2011) i d' Antonio Costa (2015 fins avui), d'anar desmantellant i reduint les conquestes de la revolució. Cal incloure en aquestes polítiques la seva submissió a l’OTAN i a la UE i la actual política de liquidació de les conquestes de la revolució que encara resten dempeus.
La severa reducció de la representació institucional del PCP o d’altres forces d’esquerres en les dareres eleccions és una altra dificultat per a la lluita per la memòria d’Abril. Però el PCP es compromet i lliura aquesta batalla amb totes les seves forces. Des de siempre ho ha fet i, durant l'any 2024 seguirà donant aquesta batalla. La defensa de la veritable memòria de la revolució d’Abril no és una simple qüestió d’erudició o de restitució històrica, sinó directament política. Defensar Abril és defensar el futur.
Per a el PCP es tracta d’una batalla per restituir la memòria de les transformacions revolucionàries, per la seva defensa i també per a el futur de Portugal, com a país sobirà respecte de l’OTAN i de la UE, amb una democràcia avançada, de caire anti-monopolista i anti-imperialista. No en va, el PCP afirma: Avril é mais futuro!
El lector català i de la resta de Borbònia, ha de pensar que aquest 50 aniversari també té i tindrà repercussions en el nostre país. Comparar les dues transicions, les actituds del PCP i del PCE durant les dues transicions, comparar la concepció de l’estat que sostingueren tant Álvaro Cunhal com Santiago Carrillo té un enrome interès, crec, tant per a els comunistes catalans com pels comunistes de la resta del darrer regne borbònic. No és una batalla de passat sino de present i de futur. A estudiar aquesta qüestió dedicaré algunes d’aquestes notes suggerides per la visita d’enguany a la festa i que comencen avui.
A la Festa do Avante de 2023, tot cercant l'esperit del 25 d'abril
He estat quatre vegades a la Festa do Avante! Dues vegades durant els anys 80 del segle passat. Llavors representava oficialment al PCC i al nostre setmanari Avant, del que era director. Vaig estar a la tribuna del Comicio Central de la Festa i També a les reunions amb la direcció del PCP, encapçalada llavors pel camarada Álvaro Cunhal. Potser algun dia recuperi alguns textos i notes de reunions d’aquella l’època, que poden ser una font per a la història del PCC. Si algú s’atreveix algún día a fer aquella història és clar.
La tercera vegada que hi vaig anar va ser l’any 2011. Llavors jo era un comunista sense partit crític amb les polítiques del darrer PCC, sobretot amb la seva supeditació al PSC i, en general al govern del Tripartit. De fet llavors militava al partit comunista més gran que hi ha a Catalunya: el dels comunistes sense partit.
Vam anar-hi amb la meva estimada camarada i amiga Mercedes. La festa ens va tornar a entusiasmar i ens va tornar a carregar les piles amb energia revolucionària i militant. Van tornar a cantar l' "Avante camarada"...
i vam ballar per primer cop als sons de "La Carvalhesa":
Uns anys després, i després d'un lent, sosegat i crític procés, vaig ingressar al partit on milito: Comunistes de Catalunya. Un dels elements que hem va fer tornar a la militància organitzada va ser aquella visita de 2011. Naturalment, no va ser l´únic motiu per a la meva tornada al tribal com a comunista organitzat, però tornar a la Festa, respirar l'aire del PCP hi va tenir una enorme importància.
La meva visita a la Festa do Avante! d’enguany tenia com a objecte principal acostar-me a l’esperit amb que els comunistes portuguesos enfoquen el treball de memòria sobre Abril en el cinquanta aniversari d’aquella revolució. Volia assistir a tres dels debats en que aquesta qüestió va ser enfocada per a escoltar i prendre nota. Eren aquests tres:
1.- Dissabte 2 de setembre, a les 15 hores, al Fòrum: 50 Aniversário de la revolução de Abril. Abril é mais futuro! No hi vaig poder assistir. Complia un torn a la l'stand que Comunistes de Catalunya, posa des de sempre a la Festa. El torn acabava a les 17 hores i no volia reduir el meu modest ajut, prou limitat, a les tasques de l’equip de la JCC i del partit que hi varen treballar sense descans. Hauria d’haver triat un altre torn per a poder assistir a aquest debat.
2.- Dissabte 2 de setembre, a les 21 hores, Cumprir e fazer cumprir a Constituição. Tampoc hi vaig poder anar: estava esgotat. Aquesta festa, si hi vols participar esgota a qualsevol, sobretot si ja tens 70 o més anys.
O sigui que la meva intenció de respirar l’ambient i la visió del PCP sobre l’aniversari es va veure una mica frustrada. Però va quedar compensada per dos esdeveniments als que si que vaig poder assistir:
1.- El concert de música clàssica que es va desenvolupar a l’Espai central de la Festa, Palco 25 de abril que duia el títol Musica para a libertação do povo português. Va ser un esdeveniment cultural d’altíssim i nivell amb una assistència popular massiva i entusiasta que mereix un comentari a part. Tinc pensat publicar un text amb comentaris i amb vídeos que vaig gravar en una propera nota.
2.- La presentació del llibre “25 de abril, Uma revolução em perspectiva” que es va desenvolupar a l’espai Festa do Livro, a les 19 hores del dissabte.
 |
Espai "Festa do Libro", a la Festa do Avante! 2 de setembre de 2023. |
Van participar a la presentació l’editor de les Edições Avante! Rui Mota, l’historiador Manuel Loff i l’històric dirigent del PCP, Albano Nunes.
Albano Nunes durant la presentació del llibre “25 de abril, Uma revolução em perspectiva”, Festa do Avante!, 2 de setembre de 2023.
Albano Nunes és un dels supervivents de la direcció del PCP des de l’època de la lluita clandestina anti-feixista i del procés revolucionari, fou responsable de relacions internacionals del PCP durant llargs anys i actualment és director de la revista mensual O militante, una revista d’enorme qualitat adreçada al quadres del partit.
La meva admiració pel company Albano Nunes és enorme. De fet el seu estil d’intervenció i la seva escriptura em recorden moltíssim al company Josep Serradell, Roman. Recentment el company galleg Duarte Correa em va regalar el seu llibre Os Processos Revolucionários: Análise Concreta e Perspectivação Histórica. Un libre del major interès polític i teòric per a qualsevol que no hagi perdut la perspectiva de la transformació revolucionaria de la societat i de la superació del capitalisme.
Es tracta d'un conjunt de textos i articles escrits al llarg dels anys sobre l'experiència revolucionària del moviment comunista internacional i del PCP durant el segle XX i els primers anys del segle XXI. No estem davant d'un tractat teòric ni acadèmic escrit des d'un despatx situat en una torre d'ivori. Son articles vius que reflecteixen la reflexió col·lectiva del PCP sobre qüestions extremadament importants tant en lo nacional com en lo internacional, que debaten sobre l'extrema complexitat teòrica i pràctica que comporta mantenir una estratègia revolucionària, radical i realista alhora. Cap quadre comunista es podrai estalviar aquesta lectura.
Abans de tancar aquesta nota, el lector em permetrà fer una mica d’ego-història, tot publicant les segments fotografies. Les va prendre la meva camarada Mercedes mentre conversava amb el Albano. Em vaig presentar com algú dels que van treballar en les relacions del PCC amb el PCP durant els anys 80 del segle passat, li vaig recordar les dues converses que vaig tenir amb Antonio Dias Lourenço. Naturalment ell, que va tenir molt a veure en aquella complicada gestió, no em recordava a mi però immediatament em va mostrar la seva simpatia i em va parlar breument sobre aquells anys.
Sabadell, 17 de setembre de 2023.
Post-data:
Seguiran dues notes amb una breu recensió de la presentació del llibre amb els vídeos i una breu recensió del llibre en dues notes diferents però vinculades a aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada