El projecte antidemocràtic del feixisme espanyol: debats de postguerra (1940-1950)

DIMARTS 16 de MARÇ de 2010, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la QUARTA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per FERRAN GALLEGO, i es titula

El projecte antidemocràtic del feixisme espanyol: debats de postguerra (1940-1950)

A l'acabar la guerra civil, sectors diversos addictes al Nou Estat van plantejar com legitimar-lo mitjançant referències a la naturalesa antidemocràtica específica de l'autèntica Espanya, tant la històrica com la què es va tornar a posar en peus el 18 de juliol. Per això, es van dedicar a reivindicar, lluny del que sol pensar-se, la Monarquia Universal del segle XVII que s'acompanyava per la Contrarreforma, i no l'Imperi de Carlos V renaixentista al que solem associar la imatge de la retòrica del nou règim. La religió passava a ser una forma d'establir un món modern catòlic o una contrarrevolució catòlica (segons es tracti dels falangistes o dels integristes de ARBOR). Aquest debat sobre la pròpia legitimitat passa a trobar punts de referència en el món clàssic (defensa de l'irracionalisme grec per Tovar), en l'Espanya dels tratadistes de la decadència (Maravall, Palacio Atard), en la lluita contra 1848 (Calvo Serer, Pérez Embid) o en la reivindicació del 98 (Laín, Ridruejo). En aquesta dècada de postguerra, el règim busca una identitat que permeti establir la modernitat de la contrarrevolución espanyola, i que faci de la derrota de la República la manifestació de la seva impossibilitat essencial i històrica per al govern d'Espanya.

Ferran GALLEGO és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. La seva línia de recerca fonamental s’ha orientat a l’estudi del populisme nacionalista a Amèrica Llatina i, des de meitat dels anys 1990, al feixisme espanyol i europeu, així com a la nova extrema dreta posterior a 1945. Entre els seus llibres més coneguts estan De Munich a Auschwitz. Una historia del nazismo (2001), Por qué Le Pen(2002), Una patria imaginaria. La extrema derecha española, 1973-2005 (2006), Barcelona, mayo de 1937. La crisis del antifascismo en Cataluña (2007) i El mito de la transición. La crisis del franquismo y los orígenes de la democracia, 1973-1977 (2008). Ha publicat nombrosos articles en les revistes Historia Social, Afers, Ayer, Boletín Americanista, Anuario de Estudios Americanos, Iberoamerikanisches Archiv, Archipiélago, Anthropos, Revista de Occidente i El Viejo Topo. Actualment investiga sobre la formació de la cultura política del franquisme.