diumenge, 30 de novembre del 2014

AQUEST SÓN ELS MEUS PODERS


EL MISTERI PER FI DESVETLLAT

Qui s'emportaria el pastís de l'ANC-Omnium? Qui capitalitzaria les Diades mastodòntiques? Per a qui treballaven les tietes? Per a CiU o per a ERC?
Jo pensava que treballaven per a en Mas i Convergència.
Però allò de "President, convoqui eleccions" i la resposta del Quico Homs ( que semblava emprenyat): "Això no ho ha de dir la societat civil, és competència del president". Em varen fer pensar que treballaven per a ERC. A més la Forcadell havia estat regidora d'ERC a Sabadell.
Però res, pura simulació. Mosso bo, mosso dolent. Expressió de les contradiccions internes pròpies d'un moviment tan ampli, interclassista, entorn de "significants buits" ( ja he escrit la locució de moda).
Però crec que cal anar una mica més enllà. Cal mirar més a fons.
El món de l'esquerrovergència té molts trets culturals en comú. No em refereixo a la barretina, les espardenyes, la sardana, els trabucaires, els castells, el pa amb tomàquet i coses d'aquestes. Que també.
Em refereixo a cultura material de vida. Està estructurat i organitzat. Comparteix una concepció del món. I oscila permanentment entre el seny (Puig i Cadafalc) i la rauxa (Macià o, ailàs!, Companys.
Sembla que finalment, el seny s'imposa sobre la rauxa. A l'ANC li agrada més la proposta de llista de país del president que la fulla de ruta de Junqueres.

Per quin motiu? Que fa decantar la romana cap el costat d'en Mas?


Aquest decantament no el podem analitzar solament com un producte de la capacitat de maniobra del grup dirigent de Convergència i de la seva capacitat de produir un relat i de dissenyar una agenda política entorn a un esdeveniment històric. Que la tenen i és essencial en tot el procés.
Però allò que ho fa possible és tot un món organitzat, capil·larment entorn d'una determinada concepció del món.
Naturalment caldria fer enquesta. Jo no tinc prou dades empíriques i actuals, per a afirmar el que diré a continuació. Només ho intueixo a partir del coneixement directe sobre aquest món, que, ho reconeixo, és un coneixement escàs, basat en l'observació externa. Una observació, però que ve de lluny, que té més de trenta anys a l'esquena. I bastants anys de lectura dels textos dels dirigents d'aquest bloc social.
Convergència té molta més organització de partit, i controla millor el món de: 
- les entitats culturals, esportives, 
- educatives ( tant privades, com a la pública), 
- la medecina ( Col·legi de Metges, medicina privada...),
- el món de les entitats del lleure, 
- les parròquies i tot l'entramat que es mou i s'estructura al seu entorn.
- no poques AAVV que varen comprar en l'anterior etapa d'ADIGSA, i que ara que tornen al govern continuen subordinant i clientelitzant.
- els sindicats ( no sols els directament corretja de transmissió) si no també els clientelitzats i subordinats CCOO I UGT ( moltes, masses, subvencions, recordem també que hi ha una consellera que prové d'UGT),
- el món de la petita i mitjana empresa, les patronals de les comarques, les associacions de comerciants, 
- una part del món acadèmic,
- la “cultureta” ( recordem: un conseller que prové del món de la socio-vergència)
- una part consistent del "tercer sector (assistència social), del voluntariat ( la gran recapta d'ahir, la Marató, la concepcio del món que hi ha al darrere).
- A part dels mitjans de comunicació, es clar.
Suposo que em deixo coses.
Aquest pes, aclaparador, al final havia de fer decantar la romana. I ho està fent. Per molt que en Junqueres intenti modificar el rumb de les coses.
Al final de tot, el Cardenal Cisneros obrí el balcó i digué: "Estos son mis poderes".

Signat: Zero a l'Esquerra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada