El context en que Marx va escriure allò de que "els obrers no
Alguns camarades citen allò de que "els obrers no tenen pàtria" per a argumentar que no aniran a votar.
Fer dependre l'actitut política que un adopta davant d'un problema actual d'una cita extreta de context em sembla una actitud dogmàtica.
Però, a més, obliden la resta del text i encara més, obliden el context. En tot cas, si cal debatre sobre textos, caldria llegir els textos sencers i tenir en compte el context en que foren produits. Aixi que aquí van les dues referències del Manifest de 1848 a la qüestió nacional.
I
"Encara que no ho és pel seu contingut, en la seva forma la lluita
del proletariat contra la burgesia, és per ara una lluita nacional. És natural
que el proletariat de cada país ha d'acabar en primer terme amb la pròpia
burgesia."
( Manifest del partit comunista, (1848) capítol 1, Burgesos i proletaris).
II
"També s'ha retret als comunistes que volien abolir la pàtria, la
nacionalitat.
El obrers no tenen pàtria. No és possible treure'ls allò que no tenen.
Donat que que el proletariat encara ha de conquerir en primer terme, l’hegemonia
política, elevar-se a classe nacional, constituir-se ell mateix en nació,
encara és nacional, encara que de cap manera en el sentit que li dona la
burgesia.
Les segregacions i contradiccions nacionals dels pobles desapareixen ja cada
cop més amb el desenvolupament de la burgesia, amb la llibertat de comerç, amb
el mercat mundial, la uniformitat de la producció industrial i les condicions
de vida corresponents amb ells.
L’hegemonia del proletariat les farà desaparèixer encara més. La acció
unificada, per lo menys en els països civilitzats és una de les condicions
primordials del seu alliberament.
En la mesura en que es deroga la explotació d’un individu per un altre,
es deroga l’explotació d’una nació per una altra.
Amb la desaparició de les contradiccions de les classes en el si intern
de la nació desapareixerà la posició hostil de les nacions entre sí”
( Manifest del partit comunista, (1848) capítol II, Comunistes i proletaris)
No sé si cal, ara i aquí, entrar a debatre aquests textos, que d'altra banda, en continuen semblant il·luminadors.
Ara mateix la immensa majoria del personal ho deu considerar sobrer i no li manquen raons.
Pero intentar justificar una decisió tàctica (que em sembla francament errònia) amb un cita mutilada d'un text d'un clàssic em sembla francament la mostra d'una inmensa derrota cultural.
Signat a Sabadell, 25 de setembre de 2017.
L'historiador de guardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada