Cròniques de la quarta revolución passiva (II)
Segueix el combat entre diverses fraccions de la burgesia pel control d'una institució clau per a el desenvolupament de Barcelona econòmic de Barcelona, com és la Fira de Barcelona. Recordem que els anteriors presidents de la Fira foren: Enrique Lacalle, Enric Crous, Núria Basi y José Luis Bonet.
D’una banda, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls aposta per Pedro Fontana, i la Generalitat representada en aquest cas per Elsa Artadi, consellera de Presidència, i Angels Chacón Consellera d’Empresa i Coneixement, aposten per Pau Relatconseller delegat de Mat Holding i president de l'associació empresarial sobiranista FEMCAT. Per la seva banda, la “nova esquerra” representada per Ada Colau aposta per Helena Guardans CAMBÓ.
Qui és Pedro Fontana, el candidat de la Cambra?
Empresari i banquer, nascut l’any 1952, estudis empresarials a ESADE i a Harvard (1978-1979). Ha estat: 1. President de Banca Catalana (1994-1999); 2. President del Cercle d’Economia (1996-1999); 3. President de la Fundació ESADE entre 2009 i 2013. Pasqual Maragall el nomenà membre del Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona (1986-1992). Altres activitats empresarials: Elior Group(2015–); Banco Bilbao Vizcaya Argentaria(2000–2009); Areas(1998–2015); NH Hotels(dècada del 1980–dècada del 1980); Banco de Comercio(1977–1977); Banco de Bilbao(1976–1976) i, Turisme de Barcelona.
Wickipedia ens informa de que: Des de 1994 també va formar part del ple de Fira de Barcelona, primer com a representant de Banca Catalana i posteriorment com a membre del consell d'administració en representació del BBV i de la Cambra de Comerç, reemplaçant a Miquel Valls.
El 1984 va accedir a la junta del Cercle d'Economia.Quan el 1996 Josep Piqué fou nomenat Ministre d'Indústria, el 10 de julioldel mateix any Fontana va esdevenir-ne el president.Abandonaria el càrrec el 1999, cedint-lo a Salvador Gabarró.Aquell mateix any fou nomenat president del Consell Social de la Universitat de Barcelona.Entre 2009 i 2013 va presidir la Fundació ESADE.[1]
Si ho traslladéssim a la qüestió política, podem concloure que seria part d’aquell sector de la burgesia radicada a Catalunya contraria a la independència. Qüestió a indagar més.
Qui és Pau Relat, el candidat d'Elsa Artadi?
President de FEMCAT des de gener de 2017. Segons La Vanguardia: “Pau Relat (Montcada, 1968) farmacéutico y MBA por IESE, es consejero delegado de Mat Holding, grupo fabricante de sales de cobre para agricultura y de valvulería hidráulica y sistemas de riego por goteo, propiedad de la familia Matosas y con sede en Parets del Vallès. En el 2015, Mat Holding obtuvo una facturación de 220 millones de euros”. [2]
Què és FEMCAT[3]?
Segons declaraven ells mateixos:“FemCat Fundació Privada d’Empresaris tiene la misión de “hacer de Catalunya uno de los mejores países del mundo. Competitivo, abierto al mundo, con capacidad emprendedora y de innovación, cohesión social y sostenible en el tiempo”. El lobby nació en el 2004 con 23 socios y actualmente se ha consolidado con más de un centenar de socios”.[4]
Algunes dades sobre la seva composició l’any 2017: “La asamblea anual de la asociación de empresarios catalanes FemCat ha aprobado esta tarde el nombramiento de Pau Relat como nuevo presidente, en sustitución de Ramon Carbonell, que ya ha cumplido el mandato de dos años que marcan los estatutos y que pasará a ser patrón de honor junto a los anteriores presidentes, Joaquim Boixareu, Josep Mateu, Carles Sumarroca y Miquel Martí. Seguirán de vicepresidentes de FemCat Ricard Aubert (Simon) y Elena Massot (Vertix), y se incorpora Xavier Fitó (Semillas Fitó); Cristian Rovira será vicepresidente y tesorero. Al patronato se incorporan Jaume Alsina Cornellana (Guissona), Enric Paredes (Assessoria Paredes) y Joan Castell (Frigorífic Santa Coloma), y salen Jordi Cuixart y Vicenç Pedret”.[5]
Sembla que junt ( i potser en competència, cal esbrinar-ho) al Cercle Català de Negocis[6]i potser amb la CECOT, aquesta entitat hauria recolzat durant els darrers anys, el “processisme” pseudo-sobiranista de Mas, després de Puigdemont i d’Elsa Artadi. Caldrà també esbrinar les inter-relacions entre aquestes fraccions burgeses.
En tot cas, poca “burgesia nacional” per a un procés independentista real. Ës a dir que anés més enllà del processisme i del farol en la negociació amb d’altres fraccions burgeses de la resta de l’Espanya. Sobretot comparant aquesta migrada fracció burgesa amb la majoria de les organitzacions patronals i burgeses a les que al·ludit en post anteriors (Foment, Cercle d’Economia i tutti quanti).
En tot cas, resta per fer encara una anàlisi concreta del pes real de les empreses implicades en aquestes entitats i de la inter-relació entre empresaris i els projectes polítics dels avatars de CiU en els darrers anys: PDCAT, Crida per la República i si han inter-relacions amb sectors dirigents d’ERC. Que crec que sí.
Pronòstic
Pau Relat té poques probabilitats de guanyar. La confluència real entre Colau i Miquel Valls ho farà impossible. Veurem què passa el proper 14 de desembre, data probable de la convocatòria per part de Colau del Consell general de la Fira, que presideix.
Qui és la candidata d’Ada Colau, és a dir Helena Guardans CAMBÓ?
Quin rol per a un govern "progressista" com el de Colau? Gestionar “lleialment” el que hi ha? Reformar-lo lleugerament proposant una perspectiva de gènere i apostant per a una presidenta dona? En aquest cas, Colau proposa Helena Guardans Cambó, neta de Francesc Cambó i consellera delegada de l’empresa d’origen alemany Sellbytell (seu principal: Nuremberg), especialitzada en, ¡oído al parche!,externalització de serveis. Dit ras i curt, en privatitzacions.
Si bé La Vanguardia afirma que Colau ha proposat a Helena Guardans CAMBÓ, com a proposta que no té gaires possibilitats de sortir elegida i que es conformaria amb recolzar el resultat d’uns consens entre Miquel Valls ( Cambra) i Elsa Artadi ( Govern), altres mitjans com Economia Digital[7]donen moltes possibilitats a la candidata de Colau i de la família Cambó.
Recordatori final sobre transformisme molecular de la “nova esquerra” en el marc de la quarta revolució passiva.
Alguns sectors d’IC, el sector federalista dels Comuns i la pròpia Ada Colau solen afirmar a tort i dret que l’esquerra independentista, tot aliant-se amb el processisme s’han col·locat a remolc de “la burgesia catalana”. Acusen també al sector Sobiranista[8]sorgit recentment a l’interior dels Comuns i més específicament al partit Comunistes. Cat.[9]
A banda de que aquesta afirmació no es correspon a cap anàlisi real de les actituds polítiques de les diverses fraccions burgeses en disputa pel poder polític i econòmic en la Catalunya d’aquest inici de segle, cal dir que és un argument usat com a capa de boira amb que la “nova esquerra” oculta la seva veritable política de “gestió lleial del capitalisme”. [10]
Colau recolzant a Helena Guardans Cambó no és una mostra de supeditació a una de les fraccions de la burgesia? No és la forma concreta que adopta el transformisme propi de les revolucions passives?
[10]Sobre revolució passiva i transformisme de la “nova esquerra” he escrit algunes cosetes. Per exemple: https://www.elindependiente.news/2017/06/conceptos-claves-para-el-debate-bloque-historico-crisis-organica-y-revolucion-pasiva-joan-tafalla/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada