Veiem com el nou feixisme brolla davant dels nostres ulls. En cal una reacció urgent davant d’aquest fenomen que en posa en perill a tots, no només a uns quants. Que posa en perill a la majoria. Cal espolsar-se la passivitat del damunt.
Front el neo-franquisme rampant veiem com sorgeixen propostes d’acció que es presenten com a espontànies, sense idees prèvies, que defugen explicar els motius i la necessitat d’un anti-feixisme, que per a ser-ho realment, ha de ser massiu, no de minories.
Personalment desconfio radicalment de les accions sense idees, de l’acció per l’acció. Darrera d’aquestes propostes de l’ “acció per l’acció”, sempre hi ha una idea ben concreta. Una idea que és quelcom més que una idea: es tota una estratègia.
És la vella estratègia que es resumeix d’aquesta manera: acció-repressió-acció. Una estratègia que ni tant sols defensa ja la immensa majoria d’aquells que la varen pensar i proposar al nostre país fa unes dècades. Una estratègia que ha dut a un atzucac.
Així doncs: ens cal urgentment posar-nos en alerta. Ens cal urgentment posar-nos en acció.
Però ens cal també reflexionar i debatre sobre quina estratègia ens pot ajudar a construir la unitat anti-feixista més àmpla.
Joan Tafalla
Sabadell, 25 de febrer de 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada