En la mort de Juan Navarro Garcia (1929-2021)
Juan Navarro intervenint en un acte d'homenatge a Josep Miquel Céspedes, organitzat pel PCC 15 de març de 2014.
Aquesta matinada, el tam-tam dels camarades em fa arribar la trista notícia: ha mort en Juan Navarro. Un cop de puny directe a cara, un nus de dolor a la boca de l’estomac....
Una commoció recorre les xarxes, els guasaps, les telefonades... un primer desmentit ens proporciona una trista, breu, pessimista i obstinada esperança. Poc després... la fatal confirmació. Ens hem de conformar a viure la resta dels nostres dies sense la teva càlida, obstinada i lluitadora saviesa, Juan.
Sempre recordaré la màxima que em vas dir un dia: “... camarada, siempre hay que llevar el paso corto, però la mirada debe ser larga”. Quanta consciencia de classe acumulada darrere d’aquesta expressió! Quanta experiència de vida i de lluita que no s' hauria de perdre en la fosa comú del temps!
La penúltima vegada que ens vàrem veure va ser a l'enterrament del teu amic i camarada José Angulo “Merino”, de Cerdanyola. Quants combats, quant riscos, quants riures havíeu fet, passat... viscut junts!
Avui la camarada Rosa em recorda que vares ser tu qui li va comunicar la detenció del seu marit entre els 113 de l'Assemblea de Catalunya a l'església de Santa Maria Mitjancera aquell llunyà 28 d'octubre de 1973.
La Dolores Sánchez, companya d'un altre dels detinguts d'aquell dia, en Saturnino Bernal, em recorda quan us estimàveu tu, en Satur i en Merino.
A l'enterrament del Merino, els camarades havien organitzat un transport especial per a fer possible que tu, que en Lluis Romero, i que en Francisco Liñán, poguessiu donar el darrer comiat al camarada, a l'amic. Fou un dia trist, ple de promeses de retrobaments que ja no seran possibles.
Regiro les entranyes de l'ordinador i trobo el vídeo de la teva intervenció que vaig gravar, des de la taula, en l'acte commemoratiu del 200 aniversari del naixement de Karl Marx, celebrat a la Via Júlia de Barcelona el dia 5 de maig de 2018. Son dos minuts de lliçó de vida:
Regirant encara més, trobo cinc minuts d’una altra intervenció seva en el torn d’ intervencions del públic posterior a la presentació d’un llibre que en el Casal Tres Voltes Rebel de Nou Barris el 15 de novembre de 2013. Encara cinc minuts més de lliçons de vida:
Si
heu escoltat ambdues intervencions potser estareu d’acord amb mi si us dic que
acabem de perdre alguna cosa més que un excel·lent, fraternal i obstinat company de lluita.
Acabem de perdre allò que Antonio Gramsci anomenà: “un mestre de vida”. Per que, com deia aquell altre mestre vida, en José Martí: fer és la millor manera de dir.
Juan, seguirem el teu consell: anirem el pas curt i mirada llarga; tractarem de recollir de les teves mans la torxa que mai no vas deixar caure, i ens obstinarem en seguir el llarg camí que ens menarà més aviat que tard a l’emancipació del treball i de la resta de la humanitat!
Altres testimonis.
El comiat de Fidel Lora: De mi no se’n va
El comiat de Rosario Cunillera: Juan Navarro, fins a sempre camarada
L'obituari de la revista Realitat: Ha mort el camarada Juan Navarro
Fue muy larga la trayectoria que yo tuve con el compañero Navarro cuando tratábamos de crear el sindicato de la madera y es acababa de salí de la calce y yo trabajaba en la calle en Tenza cojea el metro y lo esperaba en su puerta que es venia con su a moto y concretábamos las reuniones por que como es estaba muy metido en los movimientos vecinales era el que buscaba los locales para reunirnos los sábados por las tardes bueno a sin estuvimos años hasta que nos legalizaron...bueno yo podría esta horas contando vivencias de nuestro amigo Juan .
ResponEliminaLa primera noticia que recibo hoy es esta. Siento que algo muy querido mío se ha ido, pienso que mis amigos estarán lo mismo que yo, conteniendo una lagrima de dolor por un mundo de hombres grandes que la vida va devorando.
ResponEliminaJoan Tafalla, se te ha olvidado decir que con la muerte de Juan Navarro, hemos perdido al último superviviente de la Mesa de Sant Martí de 1964 cuando se fundaron las CC OO en Catalunya.
Me uno al sentimiento de su familia y al de todos los amigos y amigas que lloran su muerte. Como él diría: socialismo o barbarie.