El passat mes de febrer vaig escriure aquesta petita nota després d'assistir a una assemblea en la que es discutien propostes d'acció. Va restar sense publicar per raons diverses. La penjo ara perquè passats tres mesos considero que segueix vigent.
Veiem com el nou feixisme brolla i creix davant dels nostres ulls. En cal una reacció urgent davant d’aquest fenomen que en posa en perill a la majoria no només a uns quants. Cal espolsar-se la passivitat del damunt.
Front el neo-franquisme rampant veiem com sorgeixen propostes d’acció que sovint es presenten com a espontànies, sense idees prèvies, que defugen explicar els motius i la necessitat d’un anti-feixisme, que per a ser-ho realment, ha de ser massiu, no de minories.
Desconfio radicalment de les accions sense idees, de l’acció per l’acció. Darrera d’aquestes propostes de l’ “acció per l’acció”, sempre hi ha una idea ben concreta. Una idea que és quelcom més que una idea: es tota una estratègia.
És la vella estratègia que es resumeix d’aquesta manera: acció-repressió-acció. Una estratègia que ja no defenen la immensa majoria d’aquells que la varen pensar i proposar al seu país fa unes dècades. Una estratègia que ha dut a un atzucac.
Així doncs: ens cal urgentment posar-nos en alerta. Ens cal urgentment posar-nos en acció. Però ens cal també reflexionar i debatre urgentment sobre quina estratègia ens pot ajudar a construir la unitat anti-feixista més àmplia.
Joan Tafalla
Sabadell, 25 de febrer de 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada