INTERVENCIÓ DE JOAO OLIVEIRA A L’ASSEMBLEA DE LA REPÚBLICA

Sobre la segona renovació de la Declaració d’Estat d’emergència

16 d'abril de 2020

(Traducció de Joan Tafalla. Veure el text original en portugués al final. S'agrairan propostes de millora de la traducció.  Veure  també al final la meva valoració sobre aquest important exemple del PCP que mostra com es pot sostenir una política d'esquerres i patriòtica i al mateix temps  autonòma del govern, de la patronal i dels poders de l'Estat ).

Sr. President,

Primer ministre,

Senyores i senyors diputats,

La realitat confirma que les raons que van portar al PCP a distanciar-se de la declaració de l’estat d’emergència eren justes i correctes.

A l’hora de discutir la seva segona renovació, són evidents tres conclusions. La primera és que aquesta decisió s'ha demostrat innecessària i desproporcionada en la lluita contra la salut pública contra l'epidèmia. El segon, que és una decisió que continua servint de pretext per imposar als treballadors els més diversos abusos, arbitrarietats i violacions dels seus drets, alhora que encobreix  l’acumulació de beneficis per part de grups econòmics. El tercer és que hi ha una sensació de banalització de l’estat d’emergència incompatible amb la gravetat d’una decisió en què hi ha en suspens la suspensió o la restricció dels drets, llibertats i garanties dels ciutadans.

La constatació d’aquesta realitat i el camí que s’ha fet des que es va decretar l’estat d’emergència justifiquen el vot del PCP en contra de la seva renovació.

El recorregut verificat les darreres setmanes amb les mesures de salut pública decretades, el seu compliment generalitzat per part dels portuguesos i els resultats positius obtinguts avui confirmen que la declaració d’un estat d’emergència era innecessària i desproporcionada.

Les mesures de contenció són necessàries, l’estat d’emergència per imposar-les no ho és.

La lluita contra l’epidèmia no depèn de l’estat d’emergència. Les decisions més rellevants que es van prendre correctament per combatre l’epidèmia ja estaven emmarcades per la llei i, a més, es van decidir abans o fora dels decrets de l’estat d’emergència.

Els portuguesos no van esperar que l'estat d'emergència complís les mesures de salut pública i ho va fer fins i tot abans que es promulgués. La realitat de les darreres setmanes va frustrar les intencions securitàries de qui somiava que calia fer complir amb força les normes que els portuguesos van observar de manera voluntària i de forma generalitzada.

La mobilització i l’esforç requerit pels professionals de les forces i serveis de seguretat i protecció civil van anar molt més enllà del necessari, van tenir conseqüències negatives sobre la seva exposició al risc d’epidèmia i tindran conseqüències futures en el desgast d’aquests professionals.

El final de l’estat d’emergència no significa la fi de les mesures de contenció sanitària ni la verificació del compliment. Significa  que res d'això no sigui decidit de manera innecessària o desproporcionada a la vista de la realitat i del desenvolupament de la situació epidemiològica.

Al mateix temps, l’estat d’emergència continua sent un pretext per a una ofensiva contra els drets dels treballadors, amb la imposició de tot tipus d’abusos i arbitrarietats i cobrint el camí d’agreujar l’explotació i l’empobriment dels treballadors i l’acumulació de beneficis econòmics, inclosa l’apropiació de recursos públics.

El Govern pot fer declaracions d'intencions dient que es nega a tornar a la política "d'austeritat", però la austeritat està aquí, en la vida dels treballadors imposada pels empresaris. Les declaracions del govern no serveixen de res si, a la pràctica, l’estat d’excepció continua sent el pretext per fer desaparèixer els llocs de treball i els drets dels treballadors, per acomiadar injustament, imposar vacances forçades, retallar els salaris o imposar la desregulació de la jornada laboral. amb bancs d’hores i altres dispositius existents en la legislació laboral.

El Govern pot fer declaracions d’intencions sobre la mobilització de recursos nacionals per afrontar les conseqüències econòmiques de la lluita contra l’epidèmia i per assegurar les necessitats de la gent i del país. Aquestes declaracions no serveixen de res si els grups econòmics de la distribució continuen arruïnant els productors aixafant els preus que estan imposant; si els grups econòmics del sector energètic i del combustible continuen fixant preus sense cap control i sense considerar l'impacte que això té sobre la vida del país i sobre l'economia nacional; si els bancs continuen continua al servei dels grups econòmics com a botxins per a les petites i mitjanes empreses i les famílies, rebutjant l’accés al crèdit o imposant condicions ruïnoses; o fins i tot si els grups econòmics poden continuar decidint distribuir dividends als accionistes, decisions especialment escandaloses quan es tracta de grups econòmics els beneficis que es fan a Portugal però els impostos dels quals es paguen als Països Baixos, afegint-se al pressupost estatal dels països els governs dels quals menyspreen les dificultats. del poble portuguès.

La renovació de l’estat d’emergència suposarà mantenir el pretext de totes aquestes novetats negatives per als treballadors i per a la situació econòmica i social del país.

Sr. President,

Primer ministre,

Senyores i senyors,

La declaració d’un estat d’excepció pot ser banalitzada perquè es posa en causa la suspensió o la restricció dels drets, llibertats i garanties dels ciutadans.

A  la primera discussió vam afirmar i vam insistir que la declaració d’un estat d’excepció no s’hauria de decidir sobre la base de consideracions abstractes o teòriques. Pel contrari, requereix la verificació fonamentada de l’existència d’un marc excepcional que pugui justificar una decisió com aquesta i de les mesures concretes que es identifiquen y que només  poden concretar-se a partir d'aquesta afirmació.

La seva successiva renovació, independentment de les condicions i resultats de la seva execució anterior, instal·la la idea democràticament perillosa de la irrellevància de la suspensió o restricció de drets, llibertats i garanties.

Això és torna encara més preocupant quan es fa evident, a partir de la realitat nacional, que no es en estat d’emergència on es pot trobar la resposta per lluitar contra l’epidèmia, i molt menys la solució als problemes nacionals.

És per totes aquestes raons que el PCP votarà en contra de la renovació de l’estat d’emergència.

He dit.

LA MEVA VALORACIÓ

1er. El PCP sempre ha defensat una política d'esquerres i patriòtica. És allò que a Catalunya els communistes sempre hem anomenat com a política "nacional i de classe" o " de classe i nacional". L'ordre dels factors no altera el producte.

2on. El partit socialista governa a Portugal gràcies als vots dels comunistes. Aplicant la seva política d'esquerres i patriòtica, el PCP va barrar el pas a la dreta, sense perdre la seva autonomia política i sense abandonar la defensa dels drets democràtics i socials, que també son atacats sota el govern socialista. 

3r. El PCP defensa la sobirania nacional de Portugal davant l'Unió Europea i defensa la sortida de l'euro i que el Banc Central portugués pugui monetitzar l'endeutament de l'estat. És a dir, que la banca no torni a guanyar a partir de les mesures governamentals davant la crisi. 

4rt. La política del PCP no es una política "esquerranosa", com sempre ens han volgut dir aquí els eurocomunistes. Al contrari, és una politica rigorosa i responsable. És una mostra concreta de que es possible fer una política antifeixista i a l'ensems de classe i nacional i autònoma del govern, de la patronal i dels poders fàctics.

5è. Confondre les mesures sanitàries contra la pandèmia amb l'estat d'emergència és una mostra de la manca d'autonomia política i de classe dels partidaris del "govern progressista" espanyol. És un greu error que pagaran les llibertats democràtiques i el conjunt del poble treballador. De nou, el PCP ens torna a donar una lliçó de finura política, de rigor i de coherència democràtica. Distingint el "gra de la palla",  allò essencial d'allò contingent.

6è. Aquests dies, alguns recuperen la vella broma de l'antifeixisme català i espanyol dels anys  1975-76: "Menys mal que ens queda Portugal". Volen fer passar "bou per bèstia grossa". Per la meva part i des del meu racó marginal, jo  seguiré no confonent la política del govern socialista portugués amb la política que interessa a la classe obrera i al conjunt del poble treballador portugués. Al contrari dels defensors del "govern progresista" espanyol i del govern socialista portugués dic : "Menys mal que ens queda el Partit Comunista Portugués".

Joan Tafalla

EL TEXT ORIGINAL DE LA INTERVENCIÓ DE JOAO OLIVEIRA A L'ASSEMBLEA NACIONAL

(Publico la internvenció íntegra per a que si algun lector que connegui el portuguès millor que jo vol verificar i corregir la meva traducció, ho pugui fer i em pugui enviar esmenes de millora)

INTERVENÇÃO DE JOÃO OLIVEIRA NA ASSEMBLEIA DE REPÚBLICA

Sobre a segunda renovação da Declaração Estado de Emergência

16 Abril 2020

Senhor Presidente,
Senhor Primeiro-Ministro,
Senhoras e senhores Deputados,

A realidade confirma que eram justas e acertadas as razões que levaram o PCP a distanciar-se da declaração do estado de emergência.

No momento em que se discute a sua segunda renovação, são evidentes três conclusões. A primeira, a de que esta decisão se tem revelado desnecessária e desproporcional no combate de saúde pública contra a epidemia. A segunda, a de que se trata de uma decisão que continua a servir de pretexto para impor aos trabalhadores os mais diversos abusos, arbitrariedades e violações dos seus direitos, ao mesmo tempo que dá cobertura à acumulação de lucros de grupos económicos. A terceira, a de que se está a instalar um sentimento de banalização do estado de emergência que é incompatível com a gravidade de uma decisão em que está em causa a suspensão ou restrição de direitos, liberdades e garantias dos cidadãos.

A constatação desta realidade e do percurso que se tem verificado desde que o estado de emergência foi decretado justificam que o PCP vote contra a sua renovação.

O percurso verificado nas últimas semanas com as medidas de saúde pública decretadas, o seu cumprimento generalizado pelos portugueses e os resultados positivos alcançados confirmam hoje que a declaração do estado de emergência foi desnecessária e desproporcional.

As medidas de contenção são necessárias, o estado de emergência para as impor é que não.

O combate à epidemia não depende do estado de emergência. As decisões mais relevantes que, acertadamente, foram tomadas para fazer frente à epidemia já tinham enquadramento na lei e foram, aliás, decididas antes ou à margem dos decretos do estado de emergência.

Os portugueses não ficaram à espera do estado de emergência para cumprir as medidas de saúde pública e cumpriram-nas antes mesmo de ele ser decretado. A realidade das últimas semanas frustrou as intenções securitárias daqueles que sonhavam ser necessário impor pela força o cumprimento de regras que os portugueses observaram voluntariamente e de forma generalizada.

A mobilização e o esforço pedidos aos profissionais das forças e serviços de segurança e da proteção civil foi muito para lá do que era necessário, teve consequências negativas na sua exposição ao risco epidémico e terá consequências futuras no desgaste destes profissionais.

O fim do estado de emergência não significa o fim das medidas sanitárias de contenção nem da verificação do seu cumprimento. Significa que nada disso é decidido de forma desnecessária ou desproporcional face à realidade e ao desenvolvimento da situação epidemiológica.

Simultaneamente, o estado de emergência continua a ser pretexto para uma ofensiva contra os direitos dos trabalhadores, com a imposição de todo o tipo de abusos e arbitrariedades, e dando cobertura ao caminho de agravamento da exploração e do empobrecimento dos trabalhadores e acumulação de lucros de económicos, incluindo com a apropriação de recursos públicos.

O Governo bem pode fazer declarações de intenções dizendo que recusa o regresso da política de “austeridade” mas ela está aí, na vida dos trabalhadores imposta pelo patronato. As declarações do Governo de nada servem se, na prática, o estado de emergência continuar a ser o pretexto para fazer desaparecer emprego e direitos dos trabalhadores, para despedir abusivamente, para impor férias forçadas, para cortar salários ou impor a desregulação dos horários de trabalho com os bancos de horas e outros artifícios existentes na legislação laboral.

O Governo bem pode fazer declarações de intenções sobre a mobilização dos recursos nacionais para enfrentar as consequências económicas do combate à epidemia e para assegurar as necessidades do povo e do país. Essas declarações de nada servem se os grupos económicos da distribuição continuarem a arruinar os produtores com o esmagamento dos preços que estão a impor; se os grupos económicos do sector da energia e dos combustíveis continuarem a fixar os preços sem qualquer controlo nem consideração do impacto que isso tem na vida do país e na economia nacional; se a banca continuar ao serviço dos grupos económicos como carrasco das MPME e das famílias, recusando acesso ao crédito ou impondo condições ruinosas; ou ainda se os grupos económicos puderem continuar a decidir distribuir dividendos aos accionistas, decisões particularmente escandalosas quando se trata de grupos económicos cujo lucro é feito em Portugal mas cujos impostos são pagos na Holanda, engrossando o orçamento do estado de países cujos governos desprezam as dificuldades do povo português.

A renovação do estado de emergência significará manter o pretexto de todos estes desenvolvimentos negativos para os trabalhadores e para a situação económica e social do país.

Senhor Presidente,
Senhor Primeiro-Ministro,
Senhoras e senhores Deputados,

A declaração do estado de emergência não pode ser banalizada porque está em causa a suspensão ou restrição de direitos, liberdades e garantias dos cidadãos.

Afirmámos na primeira discussão e insistimos que a declaração do estado de emergência não deve ser decidida em função de considerações abstratas ou teóricas, exige a verificação fundamentada da existência de um quadro excepcional que possa justificar tal decisão e das medidas que em concreto se identifique que só podem ser concretizadas a partir dessa declaração.

A sua sucessiva renovação, indiferentemente às condições e resultados da sua execução anterior, instala a ideia democraticamente perigosa da irrelevância da suspensão ou restrição de direitos, liberdades e garantias.

Isso torna-se ainda mais preocupante quando se constata, a partir da realidade nacional, que não é no estado de emergência que se encontra a resposta para o combate à epidemia, muito menos a solução para os problemas nacionais.

É por tudo isto que o PCP votará contra a renovação do estado de emergência.

Disse.

Sobre a segunda renovação da Declaração Estado de Emergência