dilluns, 20 d’abril del 2020

SUAVITAT UNIVERSAL

UN PROGRAMA MOLT ESTIMULANT. NO DEIXEU D'ESCOLTAR-LO.



Sis paios força informats, cultes, irònics i divertits fent un programa força estimulant.
En el primer bloc de 20 minuts discuteixen sobre la perspectiva dels "pactes de reconstrucció social" proposats per Pedro Sánchez comparant-los amb el Pa de Xoc Social. Comentaris intel·ligents, potser de caire massa politològic.  La promesa de comparar els pactes que proposa Pedro Sánchez amb el Pla Social de Xoc, no s'acaba d'acomplir. Suposo que no era la voluntat dels sis membres de “Suavitat Universal”, però algú ho havia de dir.
A la secció de llibres es presenta molt correctament la novel·la de Manuel Vázquez Montalban "Asesinato en el Comité Central".
Però en el debat posterior entre els sis, puc constatar de nou l'immens salt generacional existent entre aquells que vàrem viure la revolució passiva dels anys 77-82 i la consegüent derrota del moviment obrer i del PCE i del PSUC, i aquesta nova generació.
Els elements claus d’aquell procés se'ls hi escapen, inclosa part de la cronologia bàsica. Diguem-ne que no s'han fet del tot amb allò que podríem anomenar "l'esperit de l'època". Es fa notar la manca d'una generació intermèdia i d'un príncep modern que hagués fer adequadament una de les seves tasques: la de contenidor i transmissor de la memòria i de l'experiència col·lectiva de les classes subalternes.
No es una crítica cap a els autors del programa. Els joves  d'avui no tenen la culpa de no conèixer tot això. La majoria de la historiografia disponible i el discurs dominant no expliquen aquesta versió de les coses.
Un detall final: la força del PCE i del PSUC no provenia de les universitats ( que també) provenia de les fàbriques. Provenia del cicle de lluita obrera més llarg i més potent des de l'any 39. Un cicle que s'obre a principis dels anys seixanta, que arribà al punt més elevat durant els anys 1976-77 i que fou controlat i re-subalternitzat per una barreja complexa de fenòmens entre els quals podem destacar la crisi econòmica, el procés de des-industrialització i els errors estratègics i tàctics comesos per la direcció euro-comunista.

Lo dit: no deixeu d'escoltar el programa. No us decebrà.
Jo, ara, intentaré escoltar el primer. Potser acabaré fent-me addicte d'aquests sis paios.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada