Aquest estiu he estat invitat per dues organitzacions de joves comunistes diferents a participar en les seves respectives escoles d'estiu.
Havia d'exposar dos temes diferents:
1.- El fracàs de la creació d'un estat nació al Regne d'Espanya ( 3 de juliol de 2021). 2.- Vies per a la construcció d'una hegemonia nacional-popular (27 d'agost 2021).
El simple fet que aquestes organitzacions juvenils es plantegin temes d'aquesta envergadura em sembla un símptoma de maduresa política. Vull pensar que es tracta de brots verds d'un futur prometedor.
Si voleu, son uns brots verds incipients, moleculars, però, en definitiva, esperançadors. Sobretot per a un vell de 68 anys anys com jo. Esperançadors per a una persona amb una motxila massa gran i massa pesant d'experiència i de militancia.
Esperançadors per a un comunista del segle XX, que assisteix a unes activitats formatives amb persones comunistes joves, molt joves del segle XXI.
Sempre se'm fa un nus a la gola quan repeteixo en aquestes xerrades amb joves allò que sentia que em dien els meus mestres en militancia i en comunisme quan jo era jove.
Aquells comunistes amb tants anys de presó i/o d'exili, alguns amb anys de camps de concentració, amb tantes vagues fetes, amb tant de coneixement adquirit a l'escola de la lluita i de la vida, quan s'adreçavan a nosaltres, els joves d'antany, ens solien dir:
"... jo no ho veuré però vosaltres si que no sols ho veureu i a més de veure-ho, ho viureu".
Ara aquell jove d'antany és un vell que pensa amb Silvio: "yo me muero como viví". Un vell que ha arribat a una etapa que li toca repetir a les noves generacions allò que li deien els seus ancestres en el fil roig de la història.
Tot aquest preàmbul serveix és per a compartir amb vosaltres algunes de les emocions i pors que sento cada cop que faig una activitat formativa amb persones tant estudioses i aplicades a l'estudi i amb tantes ganes de lluitar com són els joves d'aquest segle.
Vaig tractat de resumir aquestes pors i emocions amb unes paraules inicials que havia preparat per a una de les dues xerrades:
"... no tinc clar que allò que us diré us sigui gaire útil. Primer de tot, per les meves pròpies limitacions. També per allò que us diré avui son reflexions que provenen del passat, de la experiència viscuda. I vosaltres, com a joves, viviu en el present i voleu construir el futur.
Hi ha una enorme ruptura generacional. Que no és culpa vostra, ni molt menys. Tampoc de la meva generació. Però és real, ben real. Una ruptura generacional que dona lloc a fenòmens morbosos d’ adanisme que fan perdre molt de temps i d'energies. I no en tenim tant de temps ni d’energies per anar-los gastant alegrement. Vosaltres no ho sabeu, però no en teniu tant de temps...
Tampoc tinc clar que allò que us diré us sigui intel·ligible. El llenguatge i les experiències entre la vostra generació i la meva son tant diversos... d’altra banda hi ha la diversitat de tradicions i cultures polítiques. Així que potser les categories i conceptes que usaré adquireixin per a vosaltres significats diferents dels que tenien per a la gent de la meva generació o dels que els hi atribueixo jo. Tot i això, avui, ara i aquí m'atreveixo a usar aquestes categories i conceptes.
D’altra banda, la revolució en aquests país o la fareu vosaltres o la faran les generacions que us succeiran. La política del present i del futur és la vostra responsabilitat. Nosaltres, els vells, tan sols podem intentar traspassar-vos elements de la nostra experiència i dels coneixements adquirits en les dures lluites i batalles del segle XX. Algunes d'aquesta batalles les vàrem guanyar, encara que avui sols siguin restes fòssils d'un segle revolucionari. En els darrers quaranta anys moltes d'aquelles batalles les hem anat perdent. Pero ens han ensenyat coses terribles a base de terribles cops algunes coses. Gramsci solia dir: "El món és gran i terrible".
També podem mirar de col·laborar en allò que pugueu necessitar i... sobretot, hem de mirar de no avorrir, d'incomodar o atabalar més del compte.
Voldriem ser un pont entre generacions, però potser també fracassarem en aquesta tasca".
Coda.- No em vaig atrevir a llegir aquestes frases i vaig anar al gra de la intervenció. Masses pors, emocions i poca capacitat de controlar-les. Que n'és de difícil de tractar de bastir un pont entre generacions!
Zero a l'esquerra,
Sabadell, 6 de setembre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada