LES LLENTIES I LA NO DEROGACIÓ DE LA REFORMA LABORAL

Esaú y Jacob (El cambio de la primogenitura) Giordano, Luca.  Copyright de la imagen ©Museo Nacional del Prado

Joan Tafalla

Alguns companys i amics consideren l'aprovació per decret de la no derogació de la reforma laboral com a dogma intocable.

Consideren que si l'acord entre patronal i sindicats fora retocat i, hipotèricament, millorat en els transcurs d'un debat en seu parlamentària com a projecte de llei podria posar en perill la continuitat del pacte de la investidura.
Accepten el xantatge de la patronal que amenaça amb retirar-se del pacte si es toca un sol punt o coma del mateix. Lo pitjor no és això. Lo pitjor és que la explicable acceptació del xantatge patronal per part dels sindicats es traslladi a l'interior de les organitzacions polítiques de l'esquerra transformadora en una brutal inversió de la cadena de transmissió.
No entenen que allò que posa en perill la continuitat del pacte de la investidura és precisament el fet que la reforma es consideri intocable, és a dir allò tant vell de: "... lentejas, si las quieres las tomas, i si no las dejas".
Es mouen també en clau econòmic-corporativa, negant-se a considerar el rol de la política en els processos de lluita per la millora de les condicions de vida i de treball.
Consideren que la sobirania nacional representada en el parlament no ha d'opinar ni legislar en un tema que no és un simple conveni col·lectiu. Un tema polític central que consolida i solidifica tot un model de producció i de relacions laborals. Un model de producció i de relacions laborals que és funcional al lloc subaltern de l'estat espanyol en la divisió internacional del treball (turisme, construcció, treball precari, aturs estructural... e via dicendo).

Amb aquest enquistament mental en la fase econòmic corporativa de l'organització de classe, practiquen un laborisme miop i de mirada curta. Lluny del laborisme de l'esperit del 45 s'instal·l en en la degeneració blairista del laborisme.
Aquests companys es neguen a pensar en la fase de la lluita de classes en que ens trobem: el tancament per dalt de la crisi del règim. El règim es va consolidant, a partir de petits canvis que no posen en qüestió la dominació i la direcció del país per part de les classes dominants. És a dir, es neguen a considerar que ens trobem en la quarta revolució passiva, i adopten, conscienment o no, una posició transformista i subalterna. Transformisme mol·lecular anomenava Gramsci a aquestes actituds i a aquests processos.
Des de la meva posició marginal i de "zero a l'esquerra" considero que l'aprovació per decret de la no derogació de la reforma laboral del PP i del PSOE i no pel procediment de proposta de llei significa la clau de volta de la consolidació del règim vigent en el Regne Borbònic d'Espanya per uns altres quaranta anys.
Tornant a les llenties, recordeu aquella narració bíblica segons la qual Esaú va atorgar el seu dret a la primogenitura al seu germà Jacob a canvi d'un plat de llenties?
Doncs això.