Raymond
Williams va escriure l'any 1970: "Un moviment que havia aconseguit
sostenir una significativa unitat de l'esquerra es va desintegrar durant
el procés electoral... Una estratègia d'unitat d'acció podria
sobreviure a qualsevol cosa excepte a unes eleccions"
Llegit a: Phil O'Brien, "Introducción, Raymond Williams sobre la cultura y la política", dins de la recopilació d'articles de Raymond Williams, publicada recentment Sota el títol: "Cultura y política. Clase escritura y socialismo", amb pròleg d' Iván alvarado y diego Prieto, Madrid, Lengua de Trapo, novembre 2022, p. 36.
Llegit a: Phil O'Brien, "Introducción, Raymond Williams sobre la cultura y la política", dins de la recopilació d'articles de Raymond Williams, publicada recentment Sota el títol: "Cultura y política. Clase escritura y socialismo", amb pròleg d' Iván alvarado y diego Prieto, Madrid, Lengua de Trapo, novembre 2022, p. 36.
Comentari escrit "tal com raja".
Llegit 52 dos anys
després indueix a la melàngia. Sembla que el trist sinó de l'esquerra
sigui ensopegar una i mil vegades amb la mateixa pedra.
La "democràcia" burgesa (un
oxímoron: la burgesia no ha estat mai demòcrata; com a màxim liberal) és
un mecanisme basat en la representació. No en la participació directa dels membres del poble, de la nació o de la classe. Ja ens ho va dir el reaccionari Benjamin Constant tot distingint entre la llibertat dels antics (democracia) i la llibertat dels moderns (representació).
El sistema liberal és basa en la llibertat dels moderns, És la diferencia entre allò que representa La Comuna ( república comunal) i lo que representa la III república francesa.
La representació és el mecanisme a través del qual inevitablement es crea una classe política.
No hi ha cosa que destrueixi més la unitat d'acció per la base dels moviments socials que posar els companys i companyes en ordre en una llista electoral. La batalla dels egos està servida.
Si no hi ha control des de baix; si no hi ha rendiment permanent de comptes; si no s'evita la concentració de poder en poques mans; si no es limita la duració dels càrrecs... si no es fa tot això, l' oligarquització de les organitzacions i la corresponent cooptació per part del sistema es fan inevitables.
La representació és el mecanisme a través del qual inevitablement es crea una classe política.
No hi ha cosa que destrueixi més la unitat d'acció per la base dels moviments socials que posar els companys i companyes en ordre en una llista electoral. La batalla dels egos està servida.
Si no hi ha control des de baix; si no hi ha rendiment permanent de comptes; si no s'evita la concentració de poder en poques mans; si no es limita la duració dels càrrecs... si no es fa tot això, l' oligarquització de les organitzacions i la corresponent cooptació per part del sistema es fan inevitables.
Representació, cooptació i transformisme son inseparables de tota revolució passiva.
Sabadell , 11 de desembre de 2022
"A benefici d'inventari"
Per a més detalls mireu això: Quin republicanisme per a l’emancipació? Engels entre la república comunal i la república democràtica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada