Perú és un estat colonial, elitista i racista que ha deixat de funcionar com a mecanisme d'explotació i opressió

Per a analitzar la sagnant repressió al Perú ens cal una visió de la crisi política i social de l' aparell colonial, elitista i racista que ha deixat de funcionar com a mecanisme d'explotació i opressió: la República Peruana. 

La característica principal de la crisi de l'estat peruà és que solament li queda la repressió despietada sobre els camperols indígenes de les regions meridionals. Altra cosa és si la nostra mirada nordenca i euro-cèntrica és capaç d'entendre aquesta qüestió. No em faig gaires il·lusions.

Amb la defenestració de Castillo l'estat peruà ha perdut la seva darrera possibilitat de preservar la seva unitat territorial. Castillo era la darrera oportunitat per a una reforma de l'estat que inclogués les dues nacions que hi habiten. Les classes dominants han fet que el seu estat entri en crisi per que son incapaces de deixar d'acumular capital sense esclafar la majoria social composta per pagesos dels pobles originaris. Aquesta minoria blanca està demostrant de manera cruel i sagnant que no és capaç d'integrar la majoria social del país. La crisi del seu estat és veritablement una crisi orgànica. 40 morts en les darreres setmanes en son la prova palpable.

Un vídeo força aclaridor del que està passant el podeu veure aquí:

https://web.telegram.org/z/#-1750481762

 

Els 255 anys de virregnat imperial i els 195 anys de república criolla s'han fonamentat sobre l'explotació econòmica i l'opressió nacional de la pagesia indigena. Ara, aquests han dit prou. La secessió del sur ha deixat de ser un fantasma per a passar a ser una realitat. Escoltem com parla una dona indigena en una assemblea : 

https://twitter.com/RomainMigus/status/1612875544613294085

Parlant en la llengua pròpia, el quechua, afirma de manera apassionada que o bé els fan cas o bé ells marxaran, faran una "secessió". 

Als defensors de l'estat centralista ( encara que sigui el peruà) aquestes afirmacions els posen nerviosos. Al nostàlgics del gran imperi "construtiu", també.

Les arrels històriques del conflicte venen de lluny. Mariátegui les va sintetitzar en els seus

7 ensayos de interpretación de la realidad peruana

Llegiu particularment: els assaigs 2, 3 i 6.

 

Al segon assaig, titulat El problema de l'indi afirma Mariatègui:

 

"La qüestió indígena arrenca de la nostra economia. Té les seves arrels al règim de propietat de la terra". L'autor de  Horas de Lucha, Gonzalez Prada, citat per Mariatègui denunciava el caràcter expropiador del sistema imperial espanyol: "No podia passar d'una altra manera: oficialment s'ordenava l'explotació del vençut i es demanava humanitat i justícia als executors de l'explotació; es pretenia que humanament es cometessin iniquitats o equitativament es consumessin injustícies. Per extirpar els abusos, hauria calgut abolir els repartiments i les mites, en dues paraules, canviar tot el règim Colonial. Sense les feines de l'indi americà s'haurien buidat les arques del tresor espanyol".

 

Afegeix Mariátegui: "El coloniatge, impotent per organitzar al Perú almenys una economia feudal, va empeltar-hi elements d'economia esclavista". ( Assaig 3, El problema de la terra).

 

Orígens llunyans que es varen reformar durant la república criolla, sense perdre el seu caràcter racista i explotador.

 

El problema territorial del Perú és semblant al problema meridional a Itàlia: el sud del Perú és una colònia interior. Alhora, el problema territorial és un problema camperol i indígena. 

 

Encara que no arribés a concretar un programa federal per al Perú, Mariátegui va assumir un esperit similar en els Set Assajos: el problema de la unitat del Perú no era un problema de la forma política-institucional de l'estat, era el problema de la terra i dels indígenes. Així doncs, després de rebutjar el regionalisme i el federalisme abstractes que eren la bandera de les elits regionals i del gamonalisme, l’Amauta reconeix l'aparició d'uns nous regionalismes de caràcter socialista: "El problema primari, per a aquests regionalistes, és el problema de l'indi i de la terra. I en això el seu pensament coincideix del tot amb el pensament dels homes nous de la capital. No pot parlar-se, en la nostra època, de contrast entre la capital i les regions sinó de conflicte entre dues mentalitats, entre dos idearis, un que declina, un altre que ascendeix, tots dos difosos i representats així en la serra com en la costa, així a la província com en l'urbs”.

En l'assaig El problema de l'indi, després de descartar que aquest fos administratiu, jurídic, ètnic, moral, educacional o eclesiàstic, Mariátegui estableix que el problema indígena resideix en el problema de la terra. Així en el següent assaig titulat El problema de la terra dirà: "Col·locant en primer pla el problema econòmic-social, assumim l'actitud menys lírica i menys literària possible. No ens acontentem amb reivindicar el dret de l'indi a l'educació, a la cultura, al progrés, a l'amor i al cel. Comencem per reivindicar, categòricament, el seu dret a la terra".

 

Per a completar aquest resum de les posicions de Mariátegui i Gramsci, que convergeixen en resaltar assenyalar la qüestió meridional, com a qüestió camperola i a l'hora com a qüestió colonial fa tres anys vaig escriure a la revista Realitat aquest modest article:

Mariátegui, Gramsci i els pagesos

En ell vaig tractar de sintetizar elements dels "Set assajos"que tenen molt a veure amb allò que ara està succeïnt.

 

També al meu pròleg al llibre de Luciano Vasapollo De Sud a Sud  vaig parlar sobre aquestes qüestions. Naturalment, l'amic Luciano ho va fer molt millor, és clar.

 

Si trobo en les profunditats del meu disc dur, el text d'aquest pròleg miraré de traduir-lo i publicar-lo aquí.

Com aperitiu deixo aquí la meva presentació a aquest llibre, també on parlo d'aquestes coses:

 

 

 Aquí va el text en català:

Dir Luciano Vasapollo i dir el títol del llibre De Sur a Sur, hauria de ser suficient però vull dir-vos alguna cosa sobre Luciano Vasapollo i sobre aquest llibre.

Luciano Vasapollo, és professor d'economia a la Universitat La Sapienza de Roma.

És un economista de prestigi internacional. Ha publicat més de 55 llibres, molts traduïts a Europa, Estats Units ia Amèrica Llatina. Alguns d'aquests llibres els ha publicat El Vell Topo. Jo n'he llegit uns quants, els he discutit amb l'autor. Sempre em van ajudar a comprendre la crisi sistèmica del capitalisme en què vivim des de fa tantes dècades, a descobrir aspectes que no tenia en compte.

De Sud a Sur, sotmet a una crítica rigorosa l'economia política tirànica que sotmet, que explota, que oprimeix els pobles. Més enllà de la crítica De Sud a Sud ens descobreix l'economia substantiva que ha permès als pobles del Sud, als pobles perifèrics, als pobles oprimits sobreviure i resistir l'ofensiva de l'economia liberal contra els seus béns comuns, els seus usos i costums, contra la seva economia moral.

Vasapollo és un brillant autor marxista italià i, per tant, europeu. Però no és un autor euro-cèntric. A De Sur a Sur fa una brillant aproximació no euro-cèntrica a uns processos que obren perspectives de canvi i que, en definitiva són una lliçó per a nosaltres, europeus: Bolívia, Veneçuela, Equador, Cuba compareixen davant del lector i li mostren el camí per a la transformació.

Durant massa dècades hem viscut i hem lluitat oblidant les lliçons d'Antonio Gramsci i de José Carlos Mariátegui. Un oblit que ha conduït a nombrosos fracassos. Una d'aquestes lliçons és el paper dels camperols i de l'agricultura al món. El que a Amèrica llatina anomenen "campesindios".

De Sud a Sud, parteix d'aquestes lliçons i realitza un examen complet, exhaustiu, de les transformacions que van portar a la colonització del Sud europeu per un Nord industrial, liberal, suposadament progressista. Vasapollo compara aquest procés amb el dels països de l'Amèrica del Sud. Estableix analogies, paral·lelismes, trets comuns. Al llibre exhibeix un coneixement exhaustiu de la història agrària i de l'antropologia dels països que estudia.

Fa un síntesi que canviarà moltes de les percepcions del lector. Una síntesi crítica de cultura europea o, millor dit euro-cèntrica que sorprendrà qui no hagi superat la cosmovisió euro-cèntrica. Però aquesta sorpresa serà, com ho ha estat en el meu cas, una interessant provocació al pensament, a la reflexió en termes d'època, en termes de llarga transició, de creació de cultures materials de vida de civilitzacions en definitiva.

Això és el que resumeix el subtítol del Llibre: L'estratègia del cargol

Perquè aquest llibre no és un llibre d'economia, antropologia, història, més. Aquest llibre és un llibre de reflexió política sobre l'ascens lent de les classes subalternes a l'espai públic, al paper de subjectes actius i operants de la història.

De Sur a Sur ens mostra com l'esperança prové precisament d'aquells que més tossudament han oposat la seva manera de viure en pau amb la terra, el seu mode de vida comunitari, a la barbàrie del capitalisme.