De òmnia dubitandum

 Dos estats d'ànim després de dos debats:

1.- Pessimisme front el consuetudinari vici de pensament consistent en prendre la part pel tot i en valorar els arguments no per seu contingut sinó per la persona que els defensa. O, dit d'una altra manera: sobre la trampa al solitari que signifiquen els arguments "ad hominem".

20 de febrer de 2023 

QUATRE MODESTES PETICIONS

A veure camarades, companys, amics,

Podríem fer el favor d’atendre més als continguts i no pas tant a les formes?

Podríem fer el favor d’atendre més als missatges i no pas tant als missatgers?

Podriem fer el favor d’atendre més a l’argument i no pas tant a la persona que argumenta?

Podriem fer el favor de fixar-nos més en la lluna i no pas tant en el dit que l’assenyala?

Queda vostre, de tot cor

Un Zero a l’Esquerra

2.- Pessimisme davant la inveterada costum d'usar la correlació de forces desfavorable i el fet de trobar-se en una fase d'acumulació de forces en la lluïta de classes com a excusa per a tot tipus de renúncies.

19 de febrer de 2023.

"Sóc conscient de que la meva edat provecta ja no em permet comprendre la fase de la lluita de classes en la que els “experts” asseguren que estem.

Conseqüentment, ja he deixat de percebre quina línia és l’ adient a l’esmentada fase.

Intueixo que llisco lentament i progressiva cap a un espai intermedi entre l’abocador de la història i la fossa comú del temps.

Jo no volia molestar".

“Dixit el salvavi animam meam”, que deia aquell barbut del segle XIX, en constatar que no era profeta en el seu partit.