Un error habitual en els anàlisis polítics fets en calent i sotmesos a les fòbies i filies personals, és confondre allò orgànic per l'allò episòdic. És usual, és normal, és humà, li pot passar a tothom. Qui estigui lliure de culpa...
Quelcom pitjor és confondre els desitjos propis amb la realitat. El primer deure de l'analista és tractar d'evitar aquests biaixos cognitius. No és fàcil, però cal intentar-ho.
Hi ha qui opina que les accions de carrer de Puigdemont el passat 9 d'agost de 2024 era una simple "performance". Si ens atenem al simple sentit comú aquesta opinió ens semblarà versemblant. Però cal anar del sentit comú (conservador, positivista, subaltern) al bon sentit ( entés com a capacitat de captar la totalidad concreta en la seva dialèctica). És a dir, capaç de no quedar-se amb una fotografia, sinó de tractar de comprendre la situació concreta, el moviment del conjunt, la direcció de marxa i les veritables forces motrius.
Qui es queda en la suposada performance ( un autre dia parlaren d'això) oblida quatre coses bàsiques, orgàniques:
1.- La primera obligació d'un perseguit injustament per un jutge feixista i prevaricador que desobeeix la llei, és no deixar-se empresonar. No estem davant d'un acte cobard, ni ridícul sinó d'un acte d'auto-defensa elemental. Més enllà de les diferències abismals que mantinc des de tota la vida amb el mon convergent, tota la meva solidaritat anti-repressiva amb tots els repressaliats dels darrers anys.
2.- La llei d'amnistia incloïa a Puigdemont. Se li hauria d'haver aplicat immediatament. A ell, i a la resta dels afectats per la repressió filo-feixista del poder judicial a les ordres del rei, i del PP i dels poders durs de l'estat. Que no s'vagi fet ens col·loca en una situació no democràtica.
3.- Que el prevaricador i feixista Llanera i la polícia al seu servei no poguessin detenir un perseguit polític és un fet episòdic. Allò essencial, allò orgànic, és aquesta qüestió: el poder judicial ha d' obeïr i aplicar allò decidit pel legislatiu, que és l'unic que emana de la voluntad popular. Cal una depuració radical de l'aparell judicial i de la resta dels organs repressius, cal la derogació total de la llei mordassa del PP, mantinguda pel govern central actual. Cal l'alliberament de tots els presos polítics i dels moviments socials.
4.- Finalment, l'acte d'ahir protagonitzat al carrer per Junts i Puigdemont, mentre a Palau es produïa la investidura del nou president i del nou tripartit significa el cant del cigne del procès. Junts i Puigdemont han quedat fora. De moment. No estan fora ni a la Diputació de Barcelona, ni a nombrosos e importants ajuntaments. Crec que el nou govern Illa significa l'intent de tancar una de les bretxes obertes en el règim del 78 des de l'any 2008. Ho tindrà difícil. El procès ha mort, però les causes de l'extraordinària mobilització popular viscuda a Catalunya en els darrers anys estan ben vives.
Ara el meu biaix cognitiu: cal seguir lluitant per la ruptura democràtica, es a dir, per la llibertat, amnistia per a tots els repressaliats dels darrers anys i el dret d'autodeterminació.
Sabadell, 10 d'agost de 2024
Escrit en resposta a un comentari d'un amic i camarada que, en aquestes qüestions es deixa endur massa pela seus biaixos cognitius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada