Sobre el risc d'entrar a palau, la puresa de la plaça i el mirar-se els braus des de la barrera.

Joan Tafalla

Alguns estan amb l'escopeta carregada esperant que en David Fernández la cagui per tal de fer-li pagar tota una vida coherent en defensa dels baix.

El diumenge 9 de novembre en Mas va anar en cerca d'en David i se li llençà a sobre per a donar-li l'abraçada de l'ós. 

A mi em sembla que en David no va estar a l'alçada i no va saber marcar l'autonomia del seu projecte respecte del projecte neo-liberal, mentider i corrupte d'en Mas. Ho havia d'haver fet no sols amb el discurs, que ja ho fa ( i alguns dels que el critiquen ni el llegeixen ni l'escolten) si no amb el llenguatge gestual. 

Una abraçada, no, David, donar-se la mà diplomàticament, si. Toca donar-se la mà. Més o menys així:

Crec que les CUP i en David Fernández estan encara empresonats en el framing d'en Mas. I que no se'n podran sortir quan ells vulguin. No són els únics. A la seva manera ERC i ICV_EUIA també hi estan. També crec que en Mas ja ha passat a la següent pantalla i que ja està tractant de treure rendiment electoral o de governabilitat a tot el relat polític que ha construït durant el darrer any.

Ho fa també guanyant credibilitat tot abraçant-se al polític millor valorat de  Catalunya que segueix essent en David Fernández.

D'altra banda, en Mas mira de fer-li la mà a ERC. Els del País Valencià ja m’entenen quan dic “fer-li la mà”. 

Per a Mas, l'Union Sacrée ja s'ha acabat. Ell escombra cap a casa. La manca d'agilitat política de David Fernández ahir, d’un David esgotat després d'un període esgotador, el mostrà com si no hagués entès encara el canvi d'escenari.

Al final de tanta discussió amb uns i els altres, algú m'ha recordat el gest de la Maruja Ruiz amb en Trias. M'ha fet pensar bastant i, fet i debatut, al final de tot, m'ha semblat més correcte el gest de la Maruja. Potser és que ella mai no ha entrat a palau i ho té més fàcil.

Potser que aquesta flor que no fa estiu que es diu David Fernández, que ha entrat en el palau breument ( diu que no hi serà a la propera legislatura), ha patit un període molt convuls, esgotador i, encara que s'hi ha mogut molt bé, ha comés alguns errors. Era inevitable.

Només s'equivoca qui es mou. Si no fas rés és d'allò més fàcil no cagar-la.

No justifico l'error. Crec que és un error important. Com que estem a la societat de l'espectacle i la imatge, la foto és el que compta. Només demano que mirem el conjunt i no una part. Que no fem categories a partir d'anècdotes.

Només demano que no cremem els ponts. Quan els temps de la Unió Sagrada hagin passat i tornem a la dura realitat, quan es reprengui l'agenda social com diu l'amic Josep Bel, els ponts entre les esquerres seran necessaris. Més que mai. Si ara cremem ponts no ens fem cap favor a nosaltres mateixos.

No faig una crida de bones intencions, faig una crida política.

Ara sí, ara ja puc penjar el vídeo. No és un atac a en David Fernández. Al contrari. Només hauria de servir per a recordar-nos plegats que els de baix també saben fer política, encara que gastin roba diferent, encara que parlin d'una altra manera, encara que no llegeixin tant.