dimecres, 19 d’agost del 2020

Trencar amb la passivitat. Recuperar el carrer.


Joan Tafalla

 

Un  cop expressada la meva indignació amb els atacs feixistes intolerables contra Pablo Iglesias i la seva família,

Un cop expressada la meva irrenunciable defensa d’un front unit antifeixista, democràtic, pels drets socials, contra la repressió, per la república i pel dret d’autodeterminació,

ara toca mirar d'afinar l’anàlisi i denunciar les carències, no sigui que la idea de front unit es limiti a defensar passivament la composició del govern actual i, de passada, les seves polítiques.

 

Tres petits apunts per a un anàlisi de classe i antifeixista:

 

1.- El govern actual, el seu ministre de l’interior i la fiscalia general de l’estat son responsables del setge de la casa de Pablo Iglesias. La seva inactivitat/ passivitat es transformen en còmplices inconscients ( ho dubto) o conscients ( ho crec). Imagineu que això li passés al president del govern a la ministra Calviño, per exemple. “NO TENGO NADA MÁS QUE DESIR, SEÑORÍA”.

2.- Segons m’informa un bon amic asturià: “Tremendo querido amigo... En lo que a la calle se refiere estamos en la política del RECULA. Esta familia vino a Asturies a pasar unos díes en un pueblin de media montaña del Municipio de Pola Llena en plena Cuenca Minera del Caudal, a muy pocos km. de Mieres, Municipio asturianu con 21 concejales de los cuales 15 son de IU. En Pola Llena también Gobierna IU en mayoría absoluta de fai muchos años... Pero, la calle parece que se regala...”

Pagarem car, molt car, aquesta política del RECULA, aquesta política de regalar el carrer al feixisme. O canviem, o ens escombren. “NO TENGO NADA MÁS QUE DESIR, SEÑORÍA”.

3.- El govern actual, el seu ministre de l’interior i la fiscalia general de l’estat també son responsables del ferotge assetjament feixista que ha rodejat les vacances de la família de Pablo Iglesias. A Pobla de Llena hi ha una caserna de la Guàrdia Civil ubicada al carrer Miguel de Cervantes nº 2. Jo pregunto quines ordres li ha donat el ministre de l’interior, a través del delegat del govern a Astúries a la Guardia Civil o la Policia Nacional per aturar un assetjament que no s’hauria tolerat en cap altre ministre socialista de l’actual govern? Passivitat és complicitat. “NO TENGO NADA MÁS QUE DESIR, SEÑORÍA”.

 

Tres propostes democràtiques i antifeixistes

 

Fer un mal anàlisi sobre el feixisme, sobre els interessos que defensa, sobre la seva composició social, sobre la fase de la lluita de classes en la que insereix la seva acció i sobre les seves tàctiques ens condemna a repetir els errors de sempre. 

Volem un front unit antifeixista, democràtic, pels drets socials, contra la repressió, per la república i pel dret d’autodeterminació. 

La primera tasca d’aquest front unit ha de ser recuperar el carrer, amb accions unitàries de caràcter combatiu. Un front unit ha de servir per a activar la democràcia, l’antifeixisme, el republicanisme, per a omplir els carrers de dignitat i no pas per a buidar-los.

La segona tasca d’aquest front unit ha de ser la denuncia i el combat contra el feixisme allà on aquest treu el cap. A Pola de Lena calia haver combatut el feixisme al carrer. 

La tercera tasca d’aquest front unit ha de ser denunciar l’aparell judicial i dels aparells repressius de l’estat posats al servei del feixisme i reclamar la seva depuració. I denunciar la passivitat del ministre de l’interior i del president del govern davant situacions intolerables com les que aquests dies estem vivint.

 

El problema és de programa però també d’actitud. 

Un front unit per a activar la mobilització i també, per trencar amb la passivitat i amb la complicitat. Aquests és el front unit que necessitem!

 

Sabadell, 19 agost 2020.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada