Segueixo mirant el canvi de roda amb impaciència
En la meva formació moral com a comunista no hi va ser present. Fins a principis dels anys setanta, aquesta formació moral me la va proporcionar el meu pare. Era una formació moral pràctica, quotidiana, del dia a dia.
Mon pare no coneixia l'existència de Brecht.
El meu pare prou tenia treballant primer com a drapaire, després com a fanaler, més endavant baixant al subsòl de Barcelona per a netejar clavegueres o, finalment, després d'un esforç brutal de dues dècades, havia aconseguit pujar un esglaó a l'ascensor social, venent diaris al seu quiosc.
Així, doncs, no vaig conèixer Brecht fins a principis dels anys setanta.
No recordo quin company me'l va presentar en la forma de la coneguda edició dels seus "POEMAS Y CANCIONES" d'Aliança Editorial ( Madrid, 1968). Diria que va ser l'estimat Sergi Martínez.
Comparteixo el breu poema ( gairebé un haiku) que més ha influit a la meva vida com a ésser humà i com a comunista. El poso en la traducció al català de Feliu Formosa que vaig conèixer molt, massa, tard:
El canvi de roda
Sec al talús de la carretera.
El xofer canvia la roda.
No estic bé al lloc d’on vinc.
No estic bé al lloc on vaig.
Per què miro el canvi de roda
Amb impaciència?
[Bertolt Brecht, Poemes i cançons, Barcelona, Empúries, Edicions 62, 1998]
Us vull explicar en quins uns periodes de la meva vida aquest poema va aconseguir expresar el meu desassossec i, al temps, la meva decisió de seguir éssent el que sóc.
És a dir, de seguir éssent allò que el meu pare volia que jo fora.
Els períodes són aquests: 1980-1982; 1989-1891; 2000-2001 i finalment, des de 2017 fins els darrers dels meus dies.
Si, segueixo mirant el canvi de roda amb impaciència!
Un Zero a l'Esquerra,
o sigui: Joan Tafalla
Sabadell, 14 d'agost de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada