Gramsci a l’inici dels seus QC.

El mètode lectura dels QC que em triat de, és un mètode que ens estalviarà moltes repeticions. Hem decidit llegir només els textos B ( de redacció única) y els textos C ( de redacció- elaboració de textos ja escrits amb anterioritat). Serà un mètode més ràpid de llegir el QC i pot minvar el risc de cansament. Així doncs, és un bon mètode.

Però té l’inconvenient que no permet copsar el ritme d’aparició i desenvolupament de les diverses preocupacions o temàtiques gramscianes a lo llarg dels QC i dels sis anys de la seva elaboració. Per posar un exemple, el tema del Dret natural ja és present en aquest quadern i en canvi seguint el nostre mètode, nosaltres sols el discutirem quan arriben al QC 27, al final de tot. No importa però te la seva importància. Vejam.

Per exemple el § <4>, Dret natural y catolicisme, diu el següent: “Els intel·lectuals polemistes contra el dret natural es guarden be de recordar que aquest és part integrant del catolicisme y de la seva doctrina. Seria interessant una recerca que demostrés l’estreta relació que existeix entre la religió i el “immortals principis”. El propis catòlics admeten aquestes relacions quan afirmen que, amb la Revolució Francesa ha començat una “heretgia”, reconeixen que es tracta d’una escissió doctrinal d’una mateixa mentalitat y concepció general. Es podria dir, per tant, que els principis de la RF superen la religió, però la doctrina que supera aquests principis es la doctrina de la força contra el dret natural”. Un redactat molt similar a aquest el podem trobar en un text més llarg i complex sobre el tema que trobarem en el QC 27. Allò important a ressenyar és que aquesta preocupació es troba en el mateix inici, en la nota 4 que Gramsci escriu en iniciar els QC. L’altre dia en Joaquin comentava que això sols mostra com era una preocupació que ja venia de lluny.

Aquesta manera d’enfocar la Revolució Francesa xoca amb el marxisme imperant en l’època. Aquest, deutor de l’obra de K. Kautsky escrita en 1889, “La lluita de classes en la revolució francesa”, és la mare del marxisme economicista y evolucionista de que dominarà la historiografia marxista del segle XX. Veiem doncs que Gramsci es col·loca al marge, per a no dir en contra d’aquest corrent. Cal demanar-se doncs quines eren les fonts de coneixement de Gramsci sobre la Revolució Francesa. Si mirem L’índex d’autors que hi consta al final dels QC, elaborat pels autors de l’obra crítica, podem comprovar que els tres autors que Gramsci coneix son Albert Mathiez, Auguste Aulard i l’italià Gaetano Salvemini. No conec l’obra del tercer. Però les ulleres de Gramsci, per suposat no son les Kautsky.