Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marxismo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marxismo. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de maig del 2020

El marxismo de Antonio Gramsci

El pasado 2 de mayo participé en la escuela de formación de los camaradas del PCE de Castilla la Mancha.
A continuación el audio de mi intervención.




Publico también el cartel que convocaba la charla:



divendres, 30 de març del 2018

Entrevista per a la revista La Trivial

Entrevista realitzada per Juan Manuel Martinez.
Setmanes enrere vàrem quedar amb Joan Tafalla, en un lloc al qual tenim un especial afecte, L’Obrera de Sabadell. 
Joan Tafalla és doctor en Història per la UAB. Ha estat militant comunista tota la seva vida, primer del PSUC històric i després del PCC, sent un dels seus fundadors. A més va ser director de la revista Avant.




Podeu visitar el web de la trivial tot clicant aqui: https://latrivial.org/entrevista-a-joan-tafalla/


dilluns, 25 de setembre del 2017

El text en el seu context


El context en que Marx va escriure allò de que "els obrers no tenen pàtria"

Alguns camarades citen allò de que "els obrers no tenen pàtria" per a argumentar que no aniran a votar. 
Fer dependre l'actitut política que un adopta davant d'un problema actual d'una cita extreta de context em sembla una actitud dogmàtica.
Però, a més, obliden la resta del text i encara més, obliden el context. En tot cas, si cal debatre sobre textos, caldria llegir els textos sencers i tenir en compte el context en que foren produits. Aixi que aquí van les dues referències del Manifest de 1848 a la qüestió nacional.


I
"Encara que no ho és pel seu contingut, en la seva forma la lluita del proletariat contra la burgesia, és per ara una lluita nacional. És natural que el proletariat de cada país ha d'acabar en primer terme amb la pròpia burgesia." 
( Manifest del partit comunista, (1848) capítol 1, Burgesos i proletaris).
II
"També s'ha retret als comunistes que volien abolir la pàtria, la nacionalitat.
El obrers no tenen pàtria. No és possible treure'ls allò que no tenen. Donat que que el proletariat encara ha de conquerir en primer terme, l’hegemonia política, elevar-se a classe nacional, constituir-se ell mateix en nació, encara és nacional, encara que de cap manera en el sentit que li dona la burgesia.
Les segregacions i contradiccions nacionals dels pobles desapareixen ja cada cop més amb el desenvolupament de la burgesia, amb la llibertat de comerç, amb el mercat mundial, la uniformitat de la producció industrial i les condicions de vida corresponents amb ells.
L’hegemonia del proletariat les farà desaparèixer encara més. La acció unificada, per lo menys en els països civilitzats és una de les condicions primordials del seu alliberament.
En la mesura en que es deroga la explotació d’un individu per un altre, es deroga l’explotació d’una nació per una altra.
Amb la desaparició de les contradiccions de les classes en el si intern de la nació desapareixerà la posició hostil de les nacions entre sí”
( Manifest del partit comunista, (1848) capítol II, Comunistes i proletaris)

No sé si cal, ara i aquí, entrar a debatre aquests textos, que d'altra banda, en continuen semblant il·luminadors. 
Ara mateix la immensa majoria del personal ho deu considerar sobrer i no li manquen raons. 
Pero intentar justificar una decisió tàctica (que em sembla francament errònia) amb un cita mutilada d'un text d'un clàssic em sembla francament la mostra d'una inmensa derrota cultural.

Signat a Sabadell, 25 de setembre de 2017.
 L'historiador de guardia










dijous, 21 de setembre del 2017

Sobre nuestra relación con los clásicos del marxismo

El debate sobre el 1 de Octubre en Catalunya, sobre el derecho de autodeterminación y sobre la cuestión nacional nos ha pillado los comunistas que formamos parte de alguno de los trozos de lo que fuera el viejo PSUC, sin hacer los deberes. Vaya la autocrítica por delante.
En ese contexto hemos visto proliferar las citas de Marx, de Rosa Luxembourg o de Lenin, usadas de manera instrumental para defender unas tesis o las contrarias. Es lo que tiene presentarse a los exámenes sin haber estudiado ni hecho los deberes.
Se trata del resurgimiento del viejo dogmatismo que nunca muere. Parece que lo habíamos echado por la puerta y vuelve a entrar por la ventana. Se elige una frase fuera de contexto, se recorta y edita de manera chapucera y se coloca sin más, en defensa de la táctica del momento, o de la identidad de cada uno. Se evita estudiar, romperse a cabeza, conocer al autor, la evolución y construcción de su pensamiento.
Antonio Gramsci nos advirtió contra los errores que puede acarrear actuar de ese modo. 
En un paso de los Cuadernos de la Cárcel se refirió a la forma en que se debe leer y comprender la obra de los clásicos. Puede que sea útil dedicar un rato a leer este texto: 


Cuestiones de método. Si se quiere estudiar el nacimiento de una concepción del mundo que no fue nunca expuesta sistemáticamente por su fundador (y cuya coherencia esencial debe buscarse no en cada escrito individual o serie de escritos, sino en el desarrollo total del variado trabajo intelectual en el que los elementos de la concepción se hallan implícitos) hay que hacer preliminarmente un trabajo filológico minucioso y realizado con el máximo escrúpulo de exactitud, de honradez científica, de lealtad intelectual, de ausencia de todo prejuicio y apriorismo o toma de partido. Ante todo, es preciso reconstruir el proceso de desarrollo intelectual del pensador dado para identificar los elementos que se convirtieron en estables y "permanentes", o sea que fueron asumidos como pensamiento propio, distinto o superior al "material" precedentemente estudiado y que sirvió de estímulo; sólo estos elementos son momentos esenciales del proceso de desarrollo. Esta selección puede hacerse para periodos más o menos largos, según lo que se desprende de lo intrínseco y no de noticias externas (que sin embargo pueden ser utilizadas) y da lugar a una serie de "descartes", o sea de doctrinas y teorías parciales por las cuales aquel pensador puede haber tenido, en ciertos momentos, una simpatía, hasta el punto de haberlas aceptado provisionalmente y haberse servido de ellas para su trabajo crítico o de creación histórica y científica. Es una observación común de todo estudioso, como experiencia personal, que cada nueva teoría estudiada con "heroico furor" (o sea cuando no se estudia por simple curiosidad exterior sino por un profundo interés) durante cierto tiempo, especialmente si se es joven, atrae por sí misma, se adueña de toda la personalidad y es limitada por la teoría estudiada a continuación hasta que se establece un equilibrio critico y se estudia con profundidad sin por ello rendirse de inmediato a la fascinación del sistema o del autor estudiado. Esta serie de observaciones valen tanto más cuanto más el pensador dado es impetuoso, de carácter polémico y carece del espíritu de sistema, cuando se trata de una personalidad en la cual la actividad teórica y la práctica están indisolublemente entrelazadas, de un intelecto en continua creación y en perpetuo movimiento, que siente vigorosamente la autocritica del modo más despiadado y consecuente. Dadas estas premisas, el trabajo debe seguir estas líneas: 1] la reconstrucción de la biografía no sólo por lo que respecta a la actividad práctica sino especialmente para la actividad intelectual; 2] el registro de todas las obras, incluso las más desdeñables, en orden cronológico, dividido según temas intrínsecos: de formación intelectual, de madurez, de posesión y aplicación del nuevo modo de pensar y de concebir la vida y el mundo. La busca del leitmotiv, del ritmo del pensamiento en desarrollo, debe ser más importante que las afirmaciones casuales y los aforismos aislados. (…)

Antonio Gramsci, Cuadernos de la Cárcel, nº 16 (XXII) 1933-1934, Temas de cultura 1º, § 2. Cuestiones de método.

diumenge, 14 de setembre del 2014

MANIFEST FUNDACIONAL DE L'ESCOLA DE FORMACIÓ POLÍTICA DE NOU BARRIS.



"No és casualitat que sigui ara quan neix l'Escola de Formació Política de Nou Barris. La profunda crisi econòmica que travessa un capitalisme cada vegada més senil i descompost, està servint com a punta de llança per retallar els drets socials i laborals. Atur generalitzat, precarietat laboral, abaratiment dels acomiadaments, congelació dels salaris i pensions, retallades en la sanitat i l'educació... L'únic futur que el capitalisme li ofereix a la joventut i als treballadors, és el de la misèria i la sobreexplotació.

Tampoc és cap casualitat que aquesta situació hagi posat a Catalunya i a tot l'estat espanyol, a milions de joves i treballadors, en peu de guerra, en defensa del futur que els estan robant. Des del sorgiment del 15-M assistim a un sense fi d'expressions que reflecteixen, després de dècades, que la consciència social i de classe està ressorgint de nou. Cada vegada som més els que pensem que si el capitalisme no és capaç d'oferir una vida digna a la gent, mereix desaparèixer, per ser substituït per un sistema social i econòmic més humà i intel·ligent. Però també som conscients que aquest nou món al que aspirem no sorgirà del no-res i que és necessari rearmar-nos ideològicament per no deixar-nos enganyar pels cants de sirena del vell capitalisme. Són molts els reptes als que ens enfrontem i no tenim dret a equivocar-nos. Sabem que la història de les lluites per una societat més justa s'han teixit amb grans sacrificis, dolor i sang, i que en moltes ocasions van degenerar en caricatures aberrants que poc o gens tenien a veure amb els ideals pels que es va lluitar. Sabem que el capital té encara grans recursos per intentar desviar-nos i fer fracassar la nostra lluita. Però també sabem que avui més que mai la lluita pel socialisme (entenent aquest terme en el sentit més ampli de la paraula, és a dir, una societat dels de baix, dirigida pels de baix i per als de baix, que som la immensa majoria) és una necessitat que ja no admet demora.

La humanitat es troba davant una cruïlla que ha de resoldre. Una vella revolucionària la va qualificar com a “socialisme o barbàrie”. No només la crisi econòmica ens amenaça amb un obscur present i un encara més fosc futur, també pesa sobre nosaltres les amenaces del canvi climàtic, la demografia desbocada, l'esgotament dels recursos naturals i energètics, l'acceleració de l'extinció de les espècies ... Repetim, no tenim dret a equivocar-nos.

L'Escola de Formació Política de Nou Barris pretén ajudar a resoldre els reptes plantejats dins del nostre modest àmbit local, amb els nostres més que limitats recursos, però amb una immensa voluntat d'enfrontar-nos al futur que ens espera.
Com que creiem que la societat a la qual aspirem ha de començar a albirar-se en la nostra pràctica quotidiana, treballem per un ensenyament en la que tots i totes aprenguem, en la que es trenquin els rols tradicionals entre el professor (posseïdor de la veritat) i els alumnes (els que reben acrítica i submisament aquesta veritat). Volem una escola en la que també aprenguem a aprendre, a participar, a intervenir i a aportar. On ningú tingui por a dir el que pensa per temor a fer el ridícul, o al fet que se’l tatxi d'ignorant. Tots tenim alguna cosa a dir. Tots tenim alguna cosa a ensenyar i alguna cosa a aprendre.

Aquesta escola no és propietat de ningú, sinó de tots i totes les que aspirem a substituir aquesta societat cruel i deshumanitzada. Tots som necessaris, però ningú és imprescindible. Per això volem una escola autogestionada, basada en els valors solidaris i antipatriarcals. Creiem en una educació que ens faci conscients i sensibles davant el nostre entorn. Aquest planeta no és només nostre, és també de tots els éssers que viuen en ell i de les futures generacions que el poblaran.
Volem una escola de tots, per tots i al servei de tots els que vulguin participar en la construcció d'un moviment anticapitalista, classista i revolucionari.
Volem que el nostre petit granet de sorra, com va dir el poeta, sigui llavor de futur i ajudi, amb el seu exemple, a la creació d'una extensa xarxa d'escoles en les que les treballadores i les joves puguem formar-nos per a aquest futur que volem para tota la humanitat."

L'escola de formació tractarà de l'Història del Capitalisme “De les arrels a la senilitat” (2014-2015), formada per tres blocs principals: Història Política (realitzat per Espai Marx), Història Econòmica (realitzat per Seminari Taifa, en preparació) i Història del Pensament del Social (realitzat per la UCPC, en preparació). Cadascun d'aquests tindrà 6 sessions que es realitzaran cada dos/tres setmanes. Les sessions seràn els dissabtes corresponents d'11:00 a 13:00. Cada sessió comptarà amb un dossier, una cronologia i un llistat de textos i adoptarà la forma de ponència.

El primer bloc, Història Política del Capitalisme, constarà de:
- 20 de Septembre de 17:30 a 19:00: Sessió Inaugural amb en Joan Tafalla
- 4 d'Octubre: La lluita de classes a la antiguitat. Grècia i Roma. Les revoltes dels camperols alamans de Thomas Müntzer.
- 18 d'Octubre: Revolució francesa i processos constituents
- 8 de Novembre: La comuna de París i la Internacional.
- 22 de Novembre:La revolució Rusa. Les revolucions de principis del segle XX.
- 6 de Desembre: El naixement del feixisme i el nazisme.
- 20 de Desembre: Moviment obrer i lluita de classes a la Catalunya del segle XX.

Per obtenir més informació i/o apuntar-se: escoladeformacio9b@gmail.com

SESSIÓ INAUGURAL DE L'ESCOLA DE FORMACIÓ NOU BARRIS

Us convidem a totes a la Sessió Inaugural de l'Escola de Formació que tindrà lloc el dia 20 de Septembre de 17:30 a 19h 
al Casal Popular Tres Voltes Rebel.

L'escola de formació tractarà de l'Història del Capitalisme “De les arrels a la senilitat” (2014-2015), formada per tres blocs 
principals: 
Història Política (realitzat per Espai Marx), 
Història Econòmica (realitzat per Seminari Taifa, en preparació) i 
Història del Pensament del Social (realitzat per la UCPC, en preparació). 

Cadascun d'aquests tindrà 6 sessions que es realitzaran cada dos/tres setmanes. Les sessions seràn els dissabtes 
corresponents d'11:00 a 13:00.
Cada sessió comptarà amb un dossier, una cronologia i un llistat de textos i adoptarà la forma de ponència.

El primer bloc, Història Política del Capitalisme, constarà de:

20 de Septembre de 17:30 a 19:00: Sessió Inaugural amb en Joan Tafalla

4 d'Octubre: La lluita de classes a la antiguitat. Grècia i Roma. Les revoltes dels camperols alemans de Thomas Müntzer.

18 d'Octubre: Revolució francesa i processos constituents

8 de Novembre: La comuna de París i la Internacional.

22 de Novembre:La revolució Rusa. Les revolucions de principis del segle XX.

6 de Desembre: El naixement del feixisme i el nazisme.

20 de Desembre: Moviment obrer i lluita de classes a la Catalunya del segle XX.

Us hi esperem!

dijous, 18 de juliol del 2013

Consecuencias imprevistas de la momificación de los héroes


Joan Tafalla

La noticia reza de hoy reza así: "Mandela celebra su 95º cumpleaños con una mejora en su salud. El líder de la lucha antiapartheid se comunica con las manos y los ojos, revela su hija Zindzi. Numerosos actos en todo el mundo recuerdan este jueves el Día Internacional de Mandela".
Por mi parte, creo que deberían dejar que Madela partiera en paz. Quienes le encarcelaron y algunos de sus "amigos", le mantienen en la cárcel de su cuerpo. Todo con tal de usar el mito popular para los intereses espúreos de la clase política que rige actualmente la República Sudafricana.

Pongo dos ejemplos de lo que digo, sin rebuscar mucho: 

Personalmente, me quedo con el Mandela de la lucha contra el apartheid. No me gustan el Mandela y el ANC de la transición para acá. Y aún menos el de sus sucesores en la dirección del ANC.
Se santifica, se embalsama a los héroes fundadores y luego se los traiciona invocando su nombre y rindiéndoles un culto. ¿Será una ley histórica?


Un ejemplo de momificación y al mismo tiempo de adulteración del pensamiento y la obra de un líder fue el caso de Lenin. Él no quería ser enterrado en el Kremlin, ni mucho menos ser momificado. Pero fue momificado, transformado en icono, mientras sus sucesores emprendían políticas que él no hubiera aprobado.
Se trata de una costumbre de larga duración en la historia. Algunos de los precedentes:


a.- La casta feudal-esclavista del Tíbet explotó ese territorio durante siglos y siglos en nombre de las enseñanzas del Gautama-Buda.


b.- La secta que domina el Vaticano en nombre de las enseñanzas de Cristo. ¿Qué tiene que ver la teologia de Pablo con el de la Sermón de la Montaña? No hablemos ya la teología de Ratzinger.


c.- El grupo de poder de la orden franciscana que ha dominado esa organización cristiana en nombre de las enseñanzas de Francesco. Le extorsionaron el testamento de Francisco de Asis para convertir una enseñanza revolucionaria en medio de cooptación.
De hecho, la momificación de Lenin para a continuación inventar el "marxismo-leninismo", y censurar y traicionar su obra, no deja de ser un triunfo de la continuidad histórico-cultural sobre el intento radical de una ruptura puntual muy profunda que fuera como fue la revolución de los campesinos-soldados y de los obreros rusos en 1917.


Las circunstancias adversas en la construcción del estado revolucionario, llevaron a usar a la vieja burocracia estatal. Ésta se alió con una parte de los nuevos cuadros del partido, ingresados después de la victoria y usando la teoría elitista de la vanguardia que insufla la conciencia de clase desde fuera, acabaron creando un nuevo estado muy diferente de aquello que prometía "El Estado y la Revolución".


Contradictoriamente, y quizás por que las grandes masas necesitan mitos fundadores y religiones organizadoras de su vida, el impulso revolucionario de octubre impulsó grandes transformaciones y luchas en todo el mundo (frentes populares, resistencias antifascistas, segunda guerra mundial, luchas descolonizadoras, la lucha contra el racismo en los USA y en Sudáfrica, la revolución china, Vietnam, Indonesia, resistencia antifranquista e via dicendo). Gramsci nos ha dejado importantes y desgarradoras reflexiones respecto al papel movilizador y/o consolador de los mitos y religiones populares.


La operación cultural-política-represiva que fue la momificación del cuerpo y de la doctrina de Lenin comportaba, a largo plazo el agotamiento del impulso revolucionario de octubre que se produjo unos setenta años después. 


Las consecuencias de todo ello se viven todavía.

Biblografía:

Georges Labica: Le Marxisme-léninismeéléments pour une critiqueEditions Bruno Huisman, 1984), 

Maximilien Rubel: Marx sin mito, Madrid, Octaedro, 2003;  

Montserrat Galzeran, La invención del marxismo (estudio sobre la formación del marxismo en la Socialdemocracia alemana de finales del s. XIX), Madrid, Iepala, 1997 ),

dimarts, 4 de maig del 2010

Lenin y la Revolución
























Presentació del llibre:
Lenin y la Revolución

A càrrec de:

Jean Salem profesor de filosofia a l'Universitat
Paris-I Panthéon-Sorbonne i director del Centre
d'historia dels sistemes de pensament modern.
Presenta: Xavier Gracia

Dijous, 13 de maig a les 19,00 hores
La Sirga c/ Tordera, 34 baix. Barcelona
Organitzen:

COBAS i ESPAI MARX

dimecres, 17 de febrer del 2010

Congreso Pensar con Marx

La red sindical de estudiantes de Madrid (Red-USEM) ha organizado un Congreso sobre Marx, del martes 23 al viernes 26 de febrero en Fac. Filosofía UCM. S


Pensar con Marx significa reconocerlo como un clásico, que en cuanto tal nos interpela y constituye una herramienta teórica indispensable para dar cuenta de nuestro presente.

Este congreso tiene por finalidad llevar a cabo una reconsideración de la figura de Karl Marx desde la perspectiva de su aportación a las ciencias sociales, esto es, a la filosofía, a la sociología, a la política, a la economía y a la historia. Se tratará asimismo de valorar la actualidad o inactualidad de Marx desde los desafíos del mundo globalizado.

Este Congreso supone además la inauguración histórica en el Estado español del debate reabierto sobre la vigencia de la teoría económica marxiana en general, y la teoría del valor en particular; reapertura que ya ha tenido lugar en otros países tales como Francia y Alemania a la luz del crítico contexto económico-político mundial actual.

En cualquier caso, pensar con Marx no es sólo pensar: se trata de ejecutar un proyecto de plena vigencia.

Martes 23 de febrero

Sesión de mañana: Ciencia e Historia

10:00 Presentación del Congreso

11:00 Comunicación de Mario Espinoza

11:20 Jacobo Muñoz: Marx y el proyecto de historia como ciencia

13:00 Descanso

13:20 Debate

14:00 Fin de la sesión de mañana

Lugar: Facultad de Filosofía

Sesión de tarde: Libertad, justicia, praxis

16:00 Montserrat Galcerán: La libertad en Marx

José María Ripalda: Derrida contra Marx

César Rendueles: Tras la tutela odiosa. En torno a los dilemas prácticos del marxismo

18:45 Descanso

19:05 Debate

20:00 Fin de la sesión de tarde

Lugar: Facultad de Filosofía

Miércoles 24 de febrero

Sesión de mañana: En torno a la teoría del valor

10:00 Comunicación de César Ruiz Sanjuán

10:20 Michael Heinrich: El desarrollo de la teoría del valor en Marx y sus ambivalencias

Diego Guerrero: Observaciones acerca de la teoría del valor en Marx

12:20 Descanso

12:40 Debate

14:00 Fin de la sesión de mañana

Lugar: Facultad de Filosofía

Sesión de tarde: Dinero, crédito y crisis

16:00 Comunicación de Ignacio Álvarez

16:20 Joaquín Arriola: Las teorías de la crisis en Marx

Xabier Arrizabalo: Análisis de la crisis actual a la luz de la teoría de la crisis en Marx

18:20 Descanso

18:40 Debate

20:00 Fin de la sesión de tarde

Lugar: Facultad de Filosofía

Jueves 25 de febrero

Sesión de mañana: Ciudadanía y capitalismo

10:00 Comunicación de Javier Martínez Fernandes

10:20 Felipe Martínez Marzoa: Precisiones sobre la teoría del valor

Carlos Fernández Liria y Luis Alegre Zahonero: Mercado, Derecho y Capitalismo. El orden de la sociedad moderna en El Capital

12:20 Descanso

12:40 Debate

14:00 Fin de la sesión de mañana

Lugar: Facultad de Filosofía

Sesión de tarde: Marxismo, subjetividad y movimientos sociales

16:00 Juan Pedro García del Campo: Prolegómenos para una política de la inmanencia

Raúl Sánchez: Marx ante la producción biopolítica. El problema del común y el poder constituyente

18:20 Descanso

18:40 Debate

20:00 Fin de la sesión de tarde

Lugar: Facultad de Filosofía

Viernes 26 de febrero

10:00 Mesa redonda con la participación de varios profesores: Actualidad de Marx

14:00 Cierre del congreso

Lugar: Facultad de Filosofía