Sergio Cararo.
Contropiano, Roma 7 de juny de 2023.
Sentir parlar d'ofensives militars decisives per poderarribar a negociacions de pau et fa sentir un calfred per l'espina dorsal perquè fa tota la ferum de la falsedat. La història ens parla molt del present.
Després de quatre anys d'una guerra de trinxeres molt sagnant, la segona batalla del Marne a la Primera Guerra Mundial – definida pels comandaments alemanys precisament com a Friedensturm, l'assalt de la pau– es basava en la convicció que una victòria final portaria al final de la guerra i a un tractat de pau amb els anglofrancesos.
L'ofensiva va tenir lloc entre el 15 de juliol i el 6 d'agost de 1918. L'acció va formar part de l'última gran ofensiva alemanya al front occidental durant la Primera Guerra Mundial, en un intent de sortir de l'estasi de la guerra de posicions i buscar un avenç sobre les línies anglo-franceses per capgirar el desenllaç de la guerra a favor dels alemanys.
Quatre mesos després de la victòria de la revolució bolxevic a Rússia (novembre de 1917) i de la signatura del tractat de pau entre Rússia i les potències centrals a Brest-Litovsk, grans forces armades alemanyes van ser desviades cap al front occidental.
El general alemany Ludendorff tenia la intenció d'atacar el sector britànic a l'extrem nord del front en vigor i, per fer-ho, va organitzar una sèrie de cinc accions de desviació al llarg de tot el front. D'aquesta manera, delimitaria les forces franceses i trauria reforços del sector britànic. Aquesta ofensiva va ser batejada precisament com a Friedensturm, "l'assalt de la pau".
El març de 1918 es va iniciar el primer d'aquests desviaments. El 21 de març, al llarg d'un front de 70 km, tres exèrcits alemanys van aixafar el 5è Exèrcit britànic i van avançar més de 60 km abans de ser aturats pels reforços aliats; tanmateix, els alemanys havien anat massa a fons per poder mantenir les línies de subministrament.
El modest èxit assolit per l'ofensiva alemanya al Marne cap al sud va ser contrapesat pel fracàs total de l'ofensiva a l'est de Reims, que va obligar a Ludendorff a intentar saltar la fortalesa de Champagne des de l'única ruta per la qual havien aconseguit obtenir les seves tropes. alguns resultats, és a dir, del sud.
Aquesta nova maniobra ofensiva, que pràcticament va concloure la Friedensturm, va ser la premissa d'una violenta contraofensiva aliada, que va prendre el nom de la segona batalla del Marne i que, de fet, va marcar el final de qualsevol esperança de victòria per part. dels imperis centrals.
Les xifres parlen d'una autèntica carnisseria durant l'ofensiva, amb uns 250.000 homes morts, ferits i desapareguts per ambdós bàndols. Els alemanys tenien una gran confiança en les "noves armes" que tenien. Van desplegar el súper canó també conegut com el "Canó de París" (que no s'ha de confondre amb el "Berta" utilitzat en altres fronts) amb un abast que els va permetre colpejar la capital francesa, amb greus efectes psicològics més que materials sobre la població.
En cinc accions militars, els alemanys van perdre prop de 200.000 homes, i d'un salt ofensiu considerat decisiu, l'ofensiva es va convertir en una derrota que va desmoralitzar les tropes alemanyes.
Amb la derrota al Marne, els comandaments alemanys es van adonar que ja no era possible guanyar la guerra, la població cada cop tenia més gana, la grip "espanyola" causava cada cop més víctimes en una població cada cop més feble.
Les darreres setmanes hem sentit parlar a Ucraïna d'una ofensiva decisiva, de victòria abans de les negociacions de pau, de confiança il·limitada en les noves armes, d'accions sobre ciutats enemigues i entre la retòrica de les sentències podem entreveure carnisseries. La història ens ha d'ensenyar molt i encara ens pot ensenyar. Que algú els hi ho expliqui als belicistes del segle XXI.
Font: Friedensturm. Il rovescio delle offensive militari come presupposto per la pace di Sergio Cararo
Traducció: Joan Tafalla, Sabadell, 9 de juny de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada