TRES CONFERÈNCIES PER A LA PROPERA SETMANA AL CURS DE REPUBLICANISME

Estimats amics, estimades amigues: la propera setmana tindran lloc tres conferències del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Totes tres es desenvoluparan al Casal Pere Quart, a les 19 hores.

Dimarts 25: Estat paternalista enfront d'Estat republicà, per JOSÉ MANUEL BERMUDO

Dimecres 26: Les guerres de la memòria. La República atrapada, per XAVIER DOMÈNECH

Dijous 27: La idea de la desobediència civil, per HOURYA BENTOUHAMI

En nom de l'Associació Sabadell per la República us saluda cordialment Guillermo Lusa

A continuació, les presentacions de les tres conferències:

PRIMERA CONFERÈNCIA:

Estat paternalista enfront d'Estat republicà, per JOSÉ MANUEL BERMUDO

En la conferència s'argumentarà que l'ideal republicà jeu en la cuneta de la història; que els esforços de l'esquerra, inclosa la de tradició marxista, per mantenir viva la seva idea és una simple forma de supervivència intel·lectual, tan bella i necessària com socialment estèril. S'insistirà que la metamorfosi del capitalisme ja ha superat l'estat genuïnament liberal, transformant-se en paternalista, negant al mateix temps la via republicana. Aquest estat paternalista és l'adequat al capitalisme de consum postburgès (i, per tant, postrepublicà). D'altra banda, la idea de pàtria, de Rousseau a Robespierre, síntesi de l'ideal republicà, avui només sembla suportable en el marc nacionalista; fora del mateix ha perdut atractiu i en el seu sí esdevé merament nació, en sentit prepolític, i en absolut estat-nació, forma d'identitat política, racional, essencial al republicanisme. Un republicanisme sense pàtria és, com el vi sense alcohol o el pa sense colesterol, alguna cosa molt pròpia del nostre temps: mera banalitat.

JOSÉ MANUEL BERMUDO és professor de Filosofia Política en la Facultat de Filosofia (Universitat de Barcelona). Els seus camps de reflexió i d'investigació són la filosofia moderna i el marxisme. Entre els seus llibres més coneguts estan El concepto de "praxis" en el joven Marx (1976); De Gramsci a Althusser (1979);Engels contra Marx. El antiengelsismo en el marxismo occidental (1981); Diderot (1981); La Filosofía moderna y sus proyecciones contemporáneas (1983); Filósofos ilustrados. Helvétius y D'Holbach (1987);El Empirismo: de la pasión del filósofo a la paz del sabio (1984); Eficacia y justicia. Posibilidad de un utilitarismo moral (1993); Maquiavelo, consejero de príncipes (1994) i Maquiavelo 1469-1527 (1998). Ha publicat també més de cent articles especialitzats sobre la temàtica filosòfica moderna i diverses introduccions a textos clàssics, com ara El Sistema de la Naturaleza, de d'Holbach (1983), Del Espíritu, de Helvétius(1984); Historia de la Filosofía de l'Encyclopédie, de Diderot, 2 vols. (1987); Profesión de fe del vicario Saboyardo, de Rousseau (1984); La Ciencia Nueva, de Vico, 2 vols. (1985); Tratado de los Sistemas, de Condillac (1995); De las leyes, de Condillac (2001). En els últims anys, i sense abandonar l'enfocament històric, el seu interès intel·lectual s'ha desplaçat cap a temàtiques més teòriques, que cobreixen els diferents aspectes de la ciutat i de l'ordre polític. En aquest camp ha publicat Luces y sombras de la ciudad (2001), Los jalones de la libertad (2001) i Asaltos a la razón política (2005), que són tres dels quatre llibres que contempla el seu projecte de Filosofia Política.

SEGONA CONFERÈNCIA:

Les guerres de la memòria. La República atrapada, per XAVIER DOMÈNECH

En l'estat actual dels debats memorials, la Guerra Civil es converteix en el seu eix nuclear. La reivindicació necessària d'aquesta experiència històrica en el marc de l'articulació d'una memòria democràtica a voltes es converteix en el punt feble de la mateixa, al reiterar-se els debats sobre les responsabilitats històriques, que no són sinó els debats sobre la legitimitat de l'acceptació del franquisme per una part de la població. En aquest context la memòria de la República i de la mateixa dictadura, que ocupa molts més anys del nostre passat, queda subordinada, i oblidada, a aquest moment central de la nostra contemporaneïtat. L'articulació de la memòria de l'experiència republicana ha de partir, en aquest sentit, d'unes premisses diferents integrant la guerra en un marc més ampli que no desdibuixi la resta de memòries.

XAVIER DOMÈNECH, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, és especialista en l'estudi dels moviments socials durant el franquisme i la transició. Els seus llibres més coneguts són Quan el carrer va deixar de ser seu: moviment obrer, societat civil i canvi polític, Sabadell (1966-1976), Quan plovien bombes: els bombardeigs de la ciutat de Barcelona durant la guerra civil, La memòria democràtica 1939-1976 i Clase obrera, antifranquismo y cambio político. També és autor de nombrosos artícles i capítols de llibre, com ara “Sabadell dels anys setanta: de la submissió aparent a l'esclat antisistema”, “Desarrollismo y clase obrera: la otra cara del milagro español”, “Catalanisme i antifranquisme”, etc.

TERCERA CONFERÈNCIA:

La idea de la desobediència civil, per HOURYA BENTOUHAMI

Des de fa uns anys tornem a parlar de neo-republicanisme per a tornar a pensar les relacions entre democràcia i conflicte, sobretot a partir del pensament de Maquiavel exposat en els Discursos sobre la primera dècada de Tito-Livio. La conferència examinarà com la desobediència civil pot donar base a una forma republicana de pensar les institucions polítiques a partir del conflicte o del tumult tal com ho pensava Maquiavel. Per això, la desobediència civil i la no-violència estan reinterpretades avui dia en el marc teòric del neo-republicanisme, que troba les seves arrels en el republicanisme del Renaixement italià (tal com ho van proposar els historiadors Pocock i Skinner), i no en l'època de les revolucions liberals del segles XVII i XVIII, que per contra van afavorir una concepció jurídica del dret de resistència a l'opressió amb Locke o Condorcet, per exemple.

HOURYA BENTOUHAMI és doctora en filosofia política per la Universitat Paris VII, exalumna de la École Normale Supérieure. Acaba de publicar, amb Christophe Miqueu, Conflits et démocratie (editorial l'Harmattan, París). Actualment està preparant un llibre sobre feminisme i desobediència civil, que es publicarà al setembre. A partir de finals d'abril imparteix un cicle de conferències sobre Simone de Beauvoir en l'Aliança Francesa de Sabadell (Barcelona).