La història no és una vorera recta de l’avinguda Nevski.

Tot llegint una ressenya sobre la vida i l’obra del camarada Mario Tronti, recentment mort als seus 92 anys, he tornat a llegir una idea que m'ha guiat sempre al llarg dels decennis de la meva militància. És quelcom que sap tot comunista mínimament format per l’experiència sap: “La història no és una vorera recta de l’avinguda Nevski”. A mi m'ha va dir un estimat camarada allà, a finals dels stanza del segle passat. A ell li devien haver explicat en alguna escola de quadres a la que va assistir clandestinament en algún ignot país de l'Est. En realitat, ens ho havia ensenyar un altre camarada, anomenat Lenin.

El diari Pravda, en la seva edició de 22 d’agost de 1918 (Tom 37, págs. 48-64) publicava “Una carta oberta de Lenin als obrers nord-americans”.

 

En aquesta carta, els hi explicava les giragonses, les marrades, els avenços i retrocessos que el desenvolupament històricament concret de la revolució russa obligava fer als bolxevics. Recordem la data: agost de 1918. La guerra civil i la intervenció de les potències estrangeres havien arrencat. La revolució alemanya no havia començat encara. Rosa Luxemburg escribia des de la presó unes notes injustes sobre la revolució russa que, quan va ser alliberada no  va valer publicar. La complexitat de la revolució apareixia amb tota la seva crueza davant de qualsevol que tingués dos dits de front.     

Lenin explicava tot això als obrers americans amb exemples concrets de la realitat concreta: la revolució no és un acte puntual, la revolució és un procés. Més endlà dels elements conjunturals, Lenin els parlava de la importància de la política en el desenvolupament històric. Front el determinisme, la política. Front el moralisme incapacitant que tant agrada als teòrics “a la violeta”, la política. Amb totes les giragonses, marrades i empassades de gripaus que la política comporta.

Nikolái Gavrílovich Chernishévski (1828-1889)

Per a fer-ho, Lenin recorria a una metàfora escrita pel seu admirat Chernyshevski. Aquest, en una ocasió havia escrit “La via històrica no és una vorera recta de l’avinguda Nevski: avença camp a travessa, uns cops el camí és polsegós, altres està ple de fang, altres cal travessar maresmes y altres cal fer marrades. Qui no vulgui omplir-se de pols, o embrutar-se les botes, que no es posi en activitats polítiques”. 

Lenin prenent notes poc abans d'intervenir en el plenari del tercer congrés de la Internacional comunista, juny 1921.

Tot rememorant aquell escrit del seu admirat lider del populisme, Lenin  deia als obrers nord-americans: 

"Com deia el gran revolucionari rus Chernyshevski, l’obra de la història no és una vorera recta de l’avinguda Nevski, . Hi ha qui “admet” la revolució proletària solament “a condició” de que es desenvolupi sense problems, de que els proletaris de diversos països actuïn totalment d’acord , de que existeixin garanties contra les derrotes, de que el camí de la revolució sigui ample, recte i sense obstacles, de que per a vèncer  no hi hagi necessitat de passar a cops pels més penosos sacrificis, de “romandre en una fortalesa assetjada” o d’obrir-se pas pels més tortuosos, estrets i impracticables viaranys muntanyosos. Qui pensa així no és revolucionari ni s’ha desfet de la pedanteria intel·lectual burgesa y, de fet, lliscarà sempre cap a el camp de la burgesia contra-revolucionària, com els passa als nostres menxevics i fins i tot (encara que menys freqüentment) als nostres esseristes d’esquerra”.

Mario Tronti, en aquest aspecte fou ben leninià durant llargs anys. Des de l'etapa del "obrerisme" fins la Bolognina. 

No és d'estranyar que, sovint, reivindiqués aquesta màxima leniniana. La política té una autonomia pròpia, és agent de transformació. La política és allò oposat al determinisme. 

Però Tronti menystenia que la política és l'organització de la voluntat nacional-popular.

Després de la Bolognina Tronti em va decebre i em va deixar d'interessar. Escric avui això, malgrat que les seves darreres derives, no m'han convençut mai ni poc ni massa. Gens. 

Però la seva mort i la necessitat d'assolir una visionan global sobre la vida i obra em porten a llegir alguns textos d'ell que no havia llegit. 

Sabadell, 11 d'agost 2023

Joan Tafalla

Post-data:

Segueixo llegint. Concretamente, això:

I això: 

Seguiran algunas notes més.