Primer com una farsa. En segon lloc, també

 

David Rodríguez, escriptor El present recorda els temps de la transició: una farsa més que una tragèdia La disfuncionalitat de l'R78 és la disfuncionalitat del PSOE. Només aquest partit pot articular el règim en termes d'hegemonia, no de dominació. Per això els de la rosa van ser els encarregats de la Reconversió, dels GAL, de la desregulació laboral i del 135. L'enfortiment del PSOE és una condició necessària per estabilitzar la II Restauració borbònica filipina El PP alimenta la por de l'extrema dreta a València i fa "constitucionalisme" a Gasteiz i Barcelona deixant governar Sagasta. El PSOE correspon a Iruña. A la Corunya i Compostel·la dificulta la visualització de l'alternativa al PPdeG, per si Rueda perd les eleccions autonòmiques. L'alerta antifa és bona per al règim: concentra el vot progressista i disciplina el món post-15M. La producció d'indepes en quantitats industrials (Otegi dixit) és un dany col·lateral. Mentrestant, Zarzalejos convoca l'esperit de l'apparatchik Rubalcaba, cos a terra. Sumar és la farsa de la farsa carrilista. Euroecologia postcomunista. Aleshores calia passar pel cèrcol per evitar la continuïtat del franquisme. Ara, per aturar Vox. Però Vox és un producte de l'estat profund, no un fenomen marginal (com els ultres a la resta d'Europa). Ni el PCE rogigualdo va evitar la continuïtat del franquisme ni això, en l'escissió voxista, és neo, sinó paleo. L'esquematisme analític de l'esquerra estatal seria inútil si no fos maliciós. Per això les úniques burgesies que identifica són la catalana i la basca. El capitalisme, fora d'això, consisteix en l'abstracció de fluxos globals o en la hiperconcreció individual: Florentino Pérez. Moure la lent massa lluny o apropar-la massa, dues maneres de desenfocar per evitar el desenfocament: l'Estat. Per això treuen el pit fent fora de l'Alcaldia de Barcelona la burgesia sense Estat per a un major gaudi de la burgesia amb Estat. Aquest PCE, que va abjurar del leninisme, i dels seus satèl·lits, recorda més els partits de la II Internacional que els de la III. Per això naturalitza l'Estat i et fa creure que l'alternativa és entre corporativisme sindical vs. capital, o d'economicisme vs. política. Però la dialèctica és entre tancament i apertura, entre espanyolisme i plurinacionalitat, entre involució i democratització, entre estabilitat i possibilitat. L'endemà del 23 de juliol es retreuran això, i ens segurian avorrint a tots. Traducció: Joan Tafalla, Sabadell, 23 de juny de 2023. Font:  Primeiro como farsa. Segundo, tamén