Llegeixo:

«La nostra pàtria és la nostra llengua»

Joan Fuster.

No sóc expert en Joan Fuster, no sé el context ni la circustàncies en que va dir o escriure  tal cosa.

Però si que sóc expert en “posar-me en jardins”. O sigui en fer-me a mi mateix preguntes de difícil resposta.

Si la pàtria és la llengua, 

1. Quantes pàtries hi ha a Catalunya? 30, 40?

2. Quantes pàtries hi ha a la Comunitat Valenciana?

Ximple com sóc, em pregunto: no seria més prudent atenir-se a la noció republicana de pàtria?

Respostes:

Pere Fernández: 

Pere Fernandez, [23 nov 2023, 12:26:45]:

País Valencià. La denominació de "Comunitat Valenciana" és fruit de la cessió de part de l' esquerra oficial a la violencia que va exercir l' extrema dreta (bombes a llibreries, ....)

Amb tot, continua la denominació "País Valencia"  dins la denominació de diferents partits: PSPV, EUPV,....

Joan Tafalla, [23 nov 2023, 13:14:17]:

He escrit Comunitat Valenciana amb ànim de provocar. Allò que existeix avui és un trós de l'estat espanyol que es diu així.

La denominació País Valencià, creada no fa tant per Joan Fuster podria arribar a ser una nació, si es constituís en un procés de formació històricament concret. Per a això es necessitaria una "voluntat nacional-popular" concreta i operativa. Els resultats electorals ( la millor enquesta d'opinió existent) mostren que estem lluny d'això.

Que els partits es denominin "del País Valencià" és un pas endavant en la creació d'aquest "voluntat nacional-popular", cert. Es condicio necessària pero  totalment insuficient.

Ara tornant al tema de si la pàtria és la llengua. Mireu aquest mapa dels predominis linguístics a la Comunitat valenciana

Més Mapes lingüístics

Vent de Cabylia

Arnau, [24 nov 2023, 8:03:37]:

aquest va ser un debat recurrent en el valencianisme i, segons Fuster, es resoldria donant la possibilitat a les comarques "xurres" (castellanoparlants) si voldrien formar part dels països valencians o integrar-se a l'estat espanyol, que és la formació política on predomina llur caràcter etnolingüístic. Aquesta opció va ser discutida per altres valencianistes (vegi's el mapa de Bataller, on hi ha escrit precisament "País Valencià").

sobre el "la pàtria és la llengua" crec que és un xic més complex de com ho planteges Joan. És evident que les nacions tenen tant un component cívic com un d'ètnic. Els estudis sobre nacionalisme han arribat a concloure de fet que es mou en un constant contínuum ètnico-cívic i que per tant, no hi ha ni nacions cíviques ni nacions ètniques.

Pel cas català, no es pot dir que tantes llengües, tantes nacions. Bàsicament perquè només dos projectes nacionals es disputen la sobirania sobre el mateix territori (no ho fan els que parlen amazic, ni wolof, ni portuguès). I aquests projectes nacionals contenen, com deia, els seus components ètnicolingüístics.

L'ideal de nació cívica i republicana que dius és important i cal esgrimir-lo des de l'esquerra, però per si sol no pot constituir l'amalgama ideològicosimbòlica amb què la nació vincula individus amb una col·lectivitat. Si no, què ens impediria sentir-nos francesos? o suecs? o haitians? No son només els valors cívics...

Joan Tafalla, [24 nov 2023, 8:23:31]:

Bon dia Arnau,

moltes gràcies pels teus comentaris. M'ajuden a pensar.

Espero aclarir-me sobre això en els propers temps, estudiant millor el tema

Ara només unes píndoles:

1.- Sobre el País Valencià. És molt possible que les comarques catellano parlants no es vulguin incloure en la pàtria de Fuster, si s'entén la pàtria com la llengua . LA frase esmentada diu en la frase esmentada això. Imagino que Fuster tenia una concepció més complexa de la "pàtria", de la "nació" o del "poble". Que no sempre son lo mateix. A part de que cadacún d'aquests termes és, en sí, polisèmic.

2.- Si els valencianistes inclouen les comarques "xurres" dins la pàtria, aquesta pàtria hauria de tenir dues llengües. O la guerra civil

3.- Efectivament Arnau, tot això és molt complex. Però la breu cita de Fuster també ho simplifica. Inisiteixo que no conec prou l'obra

4.- Evidentment no hi han nacions cíviques: aquestes s'han de construir.Només poden ser fruit d'un procés històric. Han de ser producte d'una voluntad nacional-popular. Però la construcció d'una nació cívica ( a mi m'agrada més dir-li república) és la única garantia per a garantir la construcció d' "un sol poble".

5.- O nació cívica o "melting pot".

Addenda al punt 2: les guerres civils fins ara, les hem perdut nosaltres.

6.- Els indígenes som a Catalunya, dos milions i mig. Ara som 7.899.056. Catalunya serà mestissa o no serà. Lluitar per l'hegemonia d'un projecte nacional-popular suposa pensar a fons i sense pre-judicis sobre aquests temes.

7.- Jo no afirmo gairebé res. A la meva edat predominen més les preguntes que les afirmacions contundents. En el meu breu text només havia fet unes preguntes arrel d'una frase de Fuster, probablement treta de context.

Quina txapa, de bon matí. Torno a Lenin i resto amatent a les vostres idees

Comentaris al Facebook 

JORDI ESCUDER

 quantes pàtries té el castellà O l'anglès?

De tota manera en el context general, el concepte de "pàtria" aquí el situaria en el treball filològic. Fuster va dedicar la seva vida a la llengua, no va desenvolupar militància ni treball politic. 

Seria similar al que expressa "La Canción del Pirata": "Mi única patria: la mar"

La importància del que hom ha dedicat la vida.

En definitiva caldria donar-li un sentit metafòric.

Potser m'equivoco però és el que he interpretat.

SIMON VÁZQUEZ:

Crec que cal fer-se també la pregunta contrària. Justament per aconseguir un solució republicana de la qüestió nacional. Necessitem una llengua franca que trenqui amb els caràcter impositiu que ha tingut el castellà i que ara s'imposa per dos marcs l'estat i el ser una llengua gran (parlada per 400milions) i que és més útil al capital.

L'esquerra no només ha de fer una anàlisi de la situació sinó tenir un projecte polític cap a on anar.

JULIAN SH:

 Sobre Fuster és molt recomanable l'estudi que va escriure el Ferran Archilés.

 https://editorialafers.cat/botiga/es/recerca-i-pensament/339-una-singularitat-amarga-joan-fuster-i-el-relat-de-la-identitat-valenciana.html